Departaments/Instituts i les seues espècies PAS I

A la caloreta de la discussió oberta els darrere mesos sobre la modificació de la RLT a la UA, m’ha obligat a estudiar l’estructura dels llocs de treball del PAS d’una part de l’ecosistema de la universitat, en concret, els Departaments i Instituts. El meu interès ve sobretot perquè excepte els últims tres anys, he treballat sempre dins de departaments, amb diferents figures i universitats, la qual cosa ha fet que haja viscut el plaers de tindre grans companys i la contrarietat de viure en un medi ambient molt heterogeni i competitiu, al qual hi trobem totes les espècies universitàries tant de PDI com de PAS i alumnat. Ara només m’agradaria parlar-hi cinc cèntims sobre les espècies del PAS.

DEPT Abans, i perdoneu el rotllo, voldria que llegirem l’Estatut de la UA. En el seu art. 1 diu que aquesta presta el servei públic de l’educació superior mitjançant la investigació, la docència i l’estudi, i a l’art. 107, La formació i preparació adequades en el nivell superior de l’educació i la transmissió de la cultura són missions essencials de la Universitat. La meua pregunta és, on es realitza principalment aquesta feina? Podem trobar-hi la resposta a l’art. 13 sobre la Naturalesa dels Departaments: són les unitats de docència i investigació encarregades de coordinar els ensenyaments d’un o diversos àmbits del coneixement en un o diversos centres, d’acord amb la programació docent de la Universitat, així com també de donar suport i fomentar les activitats i iniciatives docents i investigadores del professorat. Però també als Instituts que segons l’art. 21 són centres dedicats a la investigació científica i tècnica o a la creació artística. En poques paraules, que la docència i la investigació, màximes metes de la UA, és fa als departaments i instituts. Però qui pobla aquest biòtop amb PAS funcionari? (sobre el laborals, necessitaríem un altre blog) Doncs, sobretot de gestors en cap, gestor i especialistes tècnics.

Ara sí començaré a parlar dels gestors en cap de departament/institut (GC-di), amb una primera puntualització: l’STEPV-Iv sempre hem defensat que “a igual treball, igual salari”, cosa que sembla no complir-se amb els GC-di respecte a la resta de gestors en cap de la UA que cobren tots el nivell 35 de complement específic. I això passa des de 2007: el 20 de juliol el Consell de Govern de la UA va prendre l’acord de fer una nova catalogació d’alguns llocs de treballs. Només per als GC-di es va inventar un Índex i una fórmula amb uns valors de referència que feien variar el seu complement específic segons dos variables tretes dels departaments i què dividia als GC-di en tres categories (I, II i III) amb diferent complement específic com mostra el document anterior. Aquí un exemple. Anem a pams amb les variables:

  • nombre de crèdits matriculats del departament i institut: avaluar el treball de GC-di pel nombre de crèdits matriculats seria com avaluar als membres del Consell de Govern o als GC del SYBID que a causa de la baixada del nombre d’alumnat els darrere anys els haurien d’abaixar als primers el sou de càrrec polític i als segons el complement específic (i no penseu malament, mostre l’absurd que és la situació); a més a més, aquest Pla es va fer abans del famós procés de BOLONYA (la UA va implantar els títols de Grau el curs 2010/11), i així, no té en compte tampoc el fet de què hi ha més grups d’alumnat que cal gestionar, etc.;
  • l’equivalència en crèdits d’investigació: aquest valor, que ix del Pla d’Ordenació Integral (POI) de la UA publicat el 2007, potser, siga un criteri de pes per a l’avaluació i finançament dels departaments però és molt pobre respecte al treball del GC-di ja que, com mostra el POI (mirar pàgines 29 i 79), i p. ex, els sexennis del PDI (30%) i les publicacions (25%) tenen molta importància en un dels factors de la fórmula, però no té en compte coses com els projectes (10%) (ni el nombre de factures gestionades), els nombre de professors associats…, la qual cosa fa que realment estiga totalment desvirtuat el valor obtingut per a calcular la carga de treball del GC-di.

Si aquest Índex és discutible com hem vist dalt (segurament a algú dels GC-di tindran més coses a dir), a més a més, l’Administració assenyalà en el seu moment que es faria una revisió periòdica (es parla d’anualment, cosa que podria ser fàcil ja que hi tenen tota la documentació necessària per a fer-ho amb el POD anual), però després de parlar amb alguns GC-di, no tenim constància de què això s’haja fet mai. Nosaltres hem revisat la història de tots els GC-di dels últims 5 anys i ningú ha variat el seu complement específic, excepte dos casos què han canviat de departament (cal dir-ho, per a empitjorar). Es a dir, el càlcul d’un Índex en un moment concret (un company GC-di em comenta que és com si hagueren agafat el consum elèctric del departament de 2007 i transformar-lo en una fórmula ad hoc) sembla que s’haja convertit en una cosa definitiva. D’això han passat quasi 9 anys i tots sabem com han canviat les coses des d’aleshores ençà, per això, hem fent un escrit a Gerència perquè ens diga quan s’ha fet l’últim càlcul d’aquest l’Índex i com ha sigut la seua aplicació als GC-di.

La excel·lència en docència i investigació te moltes potes, i per això, al seu Estatut a l’art. 34 diu La Universitat crearà i mantindrà els serveis necessaris que coadjuven al desenvolupament de les activitats docents i investigadores, que com hem dit abans, resideix principalment als departaments i instituts. Però, en canvi, tots sabem que els últims anys ha hagut una descentralització de les tasques administratives sobretot des dels serveis del Rectorat cap als departaments i instituts amb una major càrrega de treball per als GC-di. Llavors, per què aquesta discriminació salarial?, es dubta del seu treball? (alguns directors de departament hi alaben el seu treball, potser altres no, però segur que no està relacionat amb la càrrega de treball a fer), i per què altres llocs de treball de GC no tenen aquesta avaluació i sí major complement específic? Pensem que pot estar relacionat amb el fet de què alguns serveis són molt grans. Els departaments són com illes aïllades dins de l’oceà del Campus… no ho sabem molt bé.Rectorat

Finalment, comentar-vos, a data 12 de gener de 2016 i segons el Servei de Personal, dels 170 GC que hi ha a la UA, 73 són GC-di, i 54 els discriminats salarialment (18 tipus I i 36 tipus II), es a dir, el 31,8% del total de GC. Eliminar aquesta discriminació, tots els GC a complement específic 35, no sembla ser cosa de molts diners (podeu fer la multiplicació vosaltres mateixos).

Per totes aquestes raons, el pròxim Rector podria perfectament assumir com cosa a fer eliminar aquesta discriminació. Així, ja hi tenim una bona reivindicació per a les pròximes eleccions rectorals.

Ens agradaria escoltar les vostres opinions. Gràcies.

Continuarem amb un nou blog sobre altres espècies de dins i fora dels departaments…

Miguel Marín

La qualitat de l’aire que respirem

imatge per a difondreEl nord de Xina sumit en una espessa boira de contaminació atmosfèrica; Madrid, sotmesa a restriccions de trànsit i aparcament; els vehicles dièsel posats sota sospita de contaminar més del que declaren…
Lamentablement, no podem deixar de costat la terrible problemàtica que suposa haver de suportar diàriament alts nivells de gasos contaminants en l’aire que respirem ja que la realitat ens mostra que, lluny d’estar solucionant-se, és un problema creixent en els nostres dies.
En ocasions, tendim a pensar que aquests processos es produeixen molt lluny del nostre entorn, o que no revesteixen suficient gravetat per a ser tinguts en compte, però per contra, la contaminació atmosfèrica és un fenomen que està ací, que ens assetja i que pot suposar un seriós problema de salut de forma silenciosa i metòdica.
No obstant açò, en moltes ocasions ens trobem indefensos davant aquest problema, desemparats, per la falta d’informació real i veraç; solament quan es produeixen moments crítics, la ciutadania pot fer-se una idea autèntica de la gravetat de la situació.
Malgrat tot, comptem amb un flux d’informació que, correctament interpretat pot donar-nos una imatge relativament propera sobre les emissions de gasos contaminants; a Espanya, es publica anualment l’informe de dades del Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants (PRTR-Espanya). Les conclusions que d’ell se n’extrauen són, simplement, alarmants.

El Registre PRTR

Ecologistes en Acció del País Valencià ha analitzat les dades d’emissions del 2014 de les instal·lacions industrials valencianes i conclou que ha existit un important augment de les emissions, especialment de les substàncies més perilloses per a la salut humana

Les dades arreplegades en l’últim informe del Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants per al País Valencià, són molt preocupants, ja que mostren un important augment de les emissions de gasos contaminants vinculats majoritàriament a la producció industrial i energètica. És suficient veure, per exemple l’espectacular augment en l’emissió de compostos orgànics volàtils, relacionats a la producció automobilística de Ford a Almussafes, que ha suposat un 361,6 %.
Per a nosaltres, el que mereix una especial atenció és l’augment de les emissions de diferents compostos contaminants que es relacionen amb la planta de producció de ciments que l’empresa mexicana CEMEX té situada a escassos quilòmetres de la Universitat d’Alacant.
Les emissions d’hidrocarburs aromàtics, mercuri i CO2 ha experimentat forts augments a causa de l’activitat industrial d’aquesta empresa.
De la seua activitat depenen molts llocs de treball, però també la salut de les persones que viuen i treballen en el seu entorn.

CEMEX, conviure amb el perill

Aquesta important instal·lació industrial va experimentar cemex-logo1durant l’any 2014 un important creixement en la seua activitat  que es va traduir en majors emissions de gasos contaminants, tal com pot observar-se clarament en la seua fitxa oficial registrada en el PRTR.

És molt destacat, pels seus nocius efectes en la salut de les persones, l’augment en l’emissió de mercuri, la relació del qual amb el càncer està sent estudiada per l’Institut de Salut Carlos III.
D’altra banda, CEMEX Alacant és la responsable de l’augment més d’un 90% de les emissions d’hidrocarburs aromàtics,a causa de la crema de pneumàtics. Cosa que queda acreditada sense cap dubte en el documental de l’Escarabajo Verde (RTVE) titulat “Reciclaje sobre ruedas”i pot veure’s ací.
La crema de pneumàtics i d’un altre tipus de residus per part de CEMEX és una activitat de risc per a la salut de les persones del seu entorn, a causa de  la perillositat de les emissions que produeix. L’estalvi en combustible que suposa per a l’empresa bé podria ser emprat per a introduir sistemes de filtrat que evitaren el risc abans esmentat.

L’alarma condeix entre els veïns.

Una vegada conegudes les dades del registre PRTR, que tan eficaçment analitza i explica la pàgina d’Ecologistes en Acció, els veïns de les pedanies alacantines més pròximes a la instal·lació cimentera es van sentir directament amenaçats en el seu dret a un medi ambient sa i exempt d’emissions contaminants.
La referència a la probable vinculació entre el mercuri ambiental i l’augment del nombre de casos de càncer, no va fer sinó agreujar aquesta alarma: la seua salut, la dels seus descendents, fins i tot la dels seus cultius estava seriosament amenaçada a causa de les emissions sense control de CEMEX.
Emissions descontrolades, ja que amb prou faenes existeixen dades que les mesuren en temps real, i l’informe PRTR ens n’ofereix resultats amb quasi un any de retard.
La falta de dades fa encara més angoixant la situació i fa sospitar de la presència de moments crítics de contaminació desconeguts per la població i per açò, summament nocius.

ampliacion-3

La Universitat d’Alacant, també és veïna de CEMEX.

A curta distància de la planta cimentera, menys de dos quilómetres, trobem instal·lacions de la Universitat d’Alacant. Algunes seran pròximament ocupades, unes altres, ja ho estan des de fa alguns anys: els terrenys del Parc Científic de la Universitat d’Alacant estan tan propers al focus de les emissions que formen part de la població vulnerable als seus efectes, tant com els veïns de la la Canyada del Fenollar, per exemple.
No obstant açò, no tenim dades de mesuraments que puguen tranquil·litzar el personal de la Universitat que allí treballa respecte a la qualitat de l’aire que respira cada dia. Les dades que maneja l’equip de govern de la universitat són esporàdiques i relacionades amb les partícules en suspensió i no amb gasos contaminants. La Generalitat Valenciana sí genera informació sobre aquest tema, però ho fa des d’estacions molt allunyades de les instal·lacions universitàries, més que del mateix focus d’emissió de gasos.
Aquesta falta d’informació pot suposar una vulneració del dret dels treballadors i treballadores de la universitat a un medi ambient saludable, un atemptat greu a la seua seguretat i salut.
En la Universitat d’Alacant una de les finalitats és la millora de la qualitat de vida i a la defensa del medi ambient  i comptem amb els mitjans tècnics i humans per a la realització d’aquests mesuraments, solament manca, per tant, voluntat política per a dur-les a terme.

El dret a estar informats sobre l’aire que respirem.

L’STEPV-Iv ha decidit impulsar una iniciativa encaminada a informar sobre la qualitat de l’aire que es respira en el nostre entorn.
Plantejarem, a l’equip de govern, la necessitat d’instal·lar estacions de mesurament suficients per a poder generar dades que mantinguen informada la comunitat universitària de forma constant i pública. Aquestes estacions haurann de cobrir tant el Campus Universitari com la zona d’ampliació, la més exposada a les emissions.
Al mateix temps, ha de desenvolupar-se un protocol d’actuació que permeta a l’equip de govern de la Universitat l’adopció de mesures de protecció a les persones en cas que es produïsquen fases crítiques de contaminació, tal com es fa habitualment en les grans ciutats.
Aquestes mesures estan encaminades a una millor protecció de la salut de les treballadores i treballadors de la Universitat i permetran a la resta de veïns de l’entorn de la cimentera disposar de dades fiables, actualitzades i veraces sobre l’aire que respiren i que els permeten defensar millor els seus drets.

Per una activitat industrial en harmonia amb el seu entorn social i natural, per una Universitat saludable i solidària amb la societat on està implantada, per un millor medi ambient per a totes les persones, millorem el control de les emissions contaminants que ens afecten.

Rafael Gil Vera

Gener 2016