Camí cap a la Sostenibilitat

L’any 2010 es va publicar per primera vegada el ranking GreenMetric, una iniciativa de la Universitat de Indonesia que valora les polítiques de sostenibilitat ambiental dels centres d’ensenyament superior a nivell internacional. D’aleshores ençà s’ha publicat aquest ranking anualment. Aquesta iniciativa permet a les universitats compartir la seua experiència i millors pràctiques en temes de sostenibilitat, així com mesurar la seua política de sostenibilitat facilitant la comparació entre elles. Els resultats es calculen a partir de la informació proporcionada per les universitats a través d’un qüestionari en línia. La informació està organitzada en sis dimensions:

      1. Emplaçament i Infraestructura.
      2. Energia i Canvi climàtic.
      3. Gestió de residus.
      4. Ús de l’aigua.
      5. Transport.
      6. Educació.

Trobareu més informació en la pàgina web de GreenMetric (UI GreenMetric World University Ranking).

Les universitats espanyoles venen participant des de 2010, com és el cas de dos universitats públiques valencianes, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, però també altres estatals com la Universidad de Alcalá o la de Santiago de Compostela. Prop de nosaltres, la Universitat Jaume I hi participa des de 2013 i la Universitat Miguel Hernández des de 2015. La Universitat d’Alacant es va sumar tard al ranking respecte a altres universitats públiques, a l’any 2016.

Com s’observa en la web de GreenMetric, la posició relativa de la UA en polítiques de sostenibilitat ambiental respecte a les universitats del món és, a l’any 2016, entre les d’universitats sota la  meitat del ranking (Taula 1). Aquesta posició relativa en el ranking ha baixat els dos anys següents (Gràfica 1). Si mirem a l’àmbit europeu, ocorre un fenomen similar: baixa posició en el ranking des del primer moment i pèrdua de posicions amb el temps. Finalment, si observem només les universitats espanyoles, la posició relativa de la UA és sempre en les posicions més baixes del ranking; però a l’any 2018, és l’antepenúltima de 28 universitats espanyoles, només per damunt de la Universidad de la Laguna i la Universitat de les Illes Balears. A més, cal destacar que la devallada continua de la UA en les posicions del rànquing es produeix en un context d’incorporació de noves universitats al mateix, provinents en bona part de països amb condicions econòmiques clarament inferiors al nostre.

És obvi que no s’està fent res per a millorar la sostenibilitat del Campus en els darrers anys i que les dades tretes d’aquest estudi no importen a ninguna persona responsable en l’administració de la UA.

Taula 1. Posició relativa de la UA a cada any i zona geogràfica

Edició Posició al Món Posició a Europa Posició a Espanya
2018 391 (719)* 141 (230) 26 (28)
2017 330 (619) 118 (202) 23 (28)
2016 261 (515) 101 (172) 22 (27)

*Número total d’universitats per a cada any i zona geogràfica.

Gràfica 1. Posició relativa de la UA per any i zona geogràfica.

En l’informe de la UA, publicat a la tardor de 2018, “Hacia una gestión sostenible de los plásticos en la Universidad de Alicante Diagnóstico y propuestas de actuación” es detallen les mesures desenvolupades per la UA per a convertir-se en un “Green Campus”: la gestió i reducció de residus i l’ús de l’aigua. Aquestes dues mesures, que apareixen com dimensions en l’informe, són a les quals la UA està per damunt de la mitjana i, a més a més, s’ha mantingut en el temps (Taula 2 i Gràfica 2). En la resta de dimensions quasi sempre hi són per sota, o molt per sota de la mitjana i, al contrari de les anteriors dimensions, hi ha un continu decaïment per part de la universitat. Alhora, en el mateix informe sobre la gestió sostenible del plàstic es comenta què accions han fet altres universitats per a ser Green Campus: campanyes de sensibilització de la comunitat universitària, una forta oficina EcoCampus, desenvolupament de l’Agenda 21, afegir-se a campanyes de “Compra Verde” de productes locals, etc. A la UA, moltes d’aquestes accions o no s’han desenvolupat (“Compra Verde”) o han sigut aturades (Agenda 21) en els últims anys. Cal afegir altres com el gran retràs en aprovar i desenvolupar el Pla de mobilitat de la UA, la baixa inversió en energies renovables en unes de les zones més assolellades de la península…

Taula 2. Puntuació en cada dimensió del ranking de la UA a cada any.

Edició  2016  2017 2018
Total 4351 4371 4550
Empl. i Infr. 171 671 250
En. C. clim. 682 1425 800
G. residus 1275 407 1275
Ús aigua 407 913 525
Transport 977 559 775
Educació 83 396 925

Gràfica 2. Posició relativa mundial de la UA per a cada dimensió

En alguns rankings universitàris (Times Higher Education (THE) World University, Ranking de Shanghai…) la UA sí que destaca i cal felicitar-se per això; respecte al ranking GreenMetric, sobre sostenibilitat i medi ambient, mostra que la Universitat d’Alacant ha dedicat poc interés en aquest assumpte, d’una gran importància per al nostre futur. Demanem que la Universitat introduïsca canvis en la seua gestió permetent que la sostenibilitat siga un punt important. Per açò és imprescindible la creació d’estructures administratives i de gestió que assumisquen aquestes tasques i que produïsquen propostes, normatives, etc. L’observatori Mediambiental que tantes vegades hem demanat haurà de ser la proposta, valenta i moderna, per aconseguir-ho.

Finalment, cal dir que sent la Universitat d’Alacant la primera de les universitats valencianes, i la sexta de les espanyoles, en relació a la transparència institucional (més informació), aquestes dades no han sigut difoses entre els medis de comunicació universitaris per al seu coneixement entre la comunitat universitària. Resulta almenys un poc curiós i definitori de com s’entén a la UA que és la transparència.

Rafael Gil i Miguel Marín

Delegats sindicals Intersindical Valenciana-STEPV

Anuncis