Camino hacia la Sostenibilidad

En el año 2010 se publicó por primera vez el ranking GreenMetric, una iniciativa de la Universidad de Indonesia que valora las políticas de sostenibilidad ambiental de los centros de enseñanza superior a nivel internacional. Desde entonces se ha publicado este ranking anualmente. Esta iniciativa permite a las universidades compartir su experiencia y mejores prácticas en temas de sostenibilidad, así como medir su política de sostenibilidad facilitando la comparación entre ellas. Los resultados se calculan a partir de la información proporcionada por las universidades a través de un cuestionario en línea. La información está organizada en seis dimensiones:

      1. Emplazamiento e Infraestructura.
      2. Energía y Cambio climático.
      3. Gestión de residuos.
      4. Uso del agua.
      5. Transporte
      6. Educación.

Encontrará más información en la página web de GreenMetric (UI GreenMetric World University Ranking).

Las universidades españolas vienen participando desde 2010, como es el caso de dos universidades públicas valencianas, la Universidad de Valencia y la Universidad Politécnica de Valencia, pero también otras estatales como la Universidad de Alcalá o la de Santiago de Compostela. Cerca de nosotros, la Universidad Jaume I participa desde 2013 y la Universidad Miguel Hernández desde 2015. La Universidad de Alicante se sumó tarde al ranking respecto a otras universidades públicas, el año 2016.

Como se observa en la web de GreenMetric, la posición relativa de la UA en políticas de sostenibilidad ambiental respecto a las universidades del mundo está, en el año 2016, entre las más bajas del ranking (Tabla 1). Esta posición relativa en el ranking ha bajado los dos años siguientes (Gráfica 1). Si miramos al ámbito europeo, ocurre un fenómeno similar: baja posición en el ranking desde el primer momento y pérdida de posiciones con el tiempo. Finalmente, si observamos sólo las universidades españolas, la posición relativa de la UA es siempre en las posiciones más bajas del ranking; pero el año 2018, es la antepenúltima de 28 universidades españolas, sólo por encima de la Universidad de la Laguna y la Universidad de las Islas Baleares. Además, cabe destacar que el descenso continúo de la UA en las posiciones del ranking se produce en un contexto de incorporación de nuevas universidades al mismo, provenientes en buena parte de países con condiciones económicas claramente inferiores al nuestro.

Es obvio que no se está haciendo nada para mejorar la sostenibilidad del Campus en los últimos años y que los datos extraídos de este estudio no importan a ninguna persona responsable en la administración de la UA.

Tabla 1. Posición relativa de la UA a cada año y zona geográfica

Edición Posición en el Mundo Posición en Europa Posición en España
2018 391 (719)* 141 (230) 26 (28)
2017 330 (619) 118 (202) 23 (28)
2016 261 (515) 101 (172) 22 (27)

*Número total de universidades para cada año y zona geográfica.

Gráfica 1. Posición relativa de la UA para año y zona geográfica.

En el informe de la UA, publicado en otoño de 2018, “Hacia una gestión sostenible de los plásticos en la Universidad de Alicante Diagnóstico y Propuestas de actuación” se detallan las medidas desarrolladas por la UA para convertirse en un ” Green Campus “: la gestión y reducción de residuos y el uso del agua. Estas dos medidas, que aparecen como dimensiones en el informe, son en las que la UA está por encima de la media y, además, se ha mantenido en el tiempo (Tabla 2 y Gráfica 2). En el resto de dimensiones casi siempre está por debajo, o muy por debajo, de la media, y al contrario de las anteriores dimensiones, hay un continuo decaimiento por parte de la universidad. Asimismo, en el mismo informe sobre la gestión sostenible del plástico se comenta qué acciones han hecho otras universidades para ser Green Campus: campañas de sensibilización de la comunidad universitaria, una fuerte oficina EcoCampus, desarrollo de la Agenda 21, sumarse a campañas de “Compra Verde” de productos locales, etc. En la UA, muchas de estas acciones o no se han desarrollado ( “Compra Verde”) o han sido paradas (Agenda 21) en los últimos años. Hay que añadir otras como el gran retraso en aprobar y desarrollar el Plan de movilidad de la UA, la baja inversión en energías renovables en unas de las zonas más soleadas de la península …

Tabla 2. Puntuación en cada dimensión del ranking de la UA en cada año.

Edición 2016  2017 2018
Total 4351 4371 4550
Empl. y Infr. 171 671 250
En. y C. clim. 682 1425 800
G. residuos 1275 407 1275
Uso agua 407 913 525
Transporte 977 559 775
Educación 83 396 925

Gráfica 2. Posición relativa mundial de la UA para cada dimensión.

En algunos rankings universitarios (Times Higher Education (THE) World University, Ranking de Shanghai …) la UA sí destaca y hay que felicitarse por ello; respecto al ranking GreenMetric, sobre sostenibilidad y medio ambiente, muestra que la Universidad de Alicante ha dedicado poco interés en el asunto, de una gran importancia para nuestro futuro. Pedimos que la Universidad introduzca cambios en su gestión permitiendo que la sostenibilidad sea un punto importante. Por ello es imprescindible la creación de estructuras administrativas y de gestión que asuman estas tareas y que produzcan propuestas, normativas, etc. El observatorio Medioambiental que tantas veces hemos pedido deberá ser la propuesta, valiente y moderna, para conseguirlo.

Finalmente, hay que decir que siendo la Universidad de Alicante la primera de las universidades valencianas, y la sexta de las españolas, en cuanto a la transparencia institucional (más información), estos datos no han sido difundidos entre los medios de comunicación universitarios para su conocimiento por parte de la comunidad universitaria. Resulta cuanto menos un poco curioso y definitorio de cómo se entiende en la UA qué es la transparencia.

Rafael Gil y Miguel Marín

Delegados sindicales Intersindical Valenciana-STEPV

Anuncis

LLUITA PELS TEUS DRETS LABORALS PERQUÈ NO TENS SET VIDES COM UN GAT!

GatLaboral_350_432Bon dia companys. Hui, 28 d’abril de 2016, celebrem el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball. Aquest dia normalment passa molt desapercebut entre nosaltres, els treballadors, però crec sincerament que ens hauria d’interessar-hi moltíssim, tal volta tant com la celebració pròxima de l’1 de maig, ja que tracta d’una cosa única, nostra, la salut o inclús la vida.

Enguany, l’Organització Internacional del Treball (OIT) té com a lema per avui l’“Estrès en el treball: Un repte col·lectiu”. L’elecció d’aquest lema té la seua importància perquè els estudis assenyalen que entre el 50 i el 60% de les jornades de treball perdudes a Europa tenen com a causa l’estrès. Es tracta del segon problema de salut més freqüentment manifestat a Europa, després dels trastorns múscul esquelètics. Un entorn de treball psicosocialment advers pot tenir importants efectes negatius en la salut dels treballadors. Si voleu més informació, l’OIT ha fet una breu presentació per aquesta campanya al qual defineix, entre altres coses, l’estrès laboral.

Quadre_1

Abans de tot, hem de conèixer que els factors al lloc de treball que poden causar estrès es denominen factors de risc psicosocial. Al Quadre 1 podeu veure les classes de factors de riscos psicosocials més acceptades. Si el miren bé, veurem que molt de nosaltres a la UA som coneixedors d’alguns d’aquests factors i que es produeixen més sovint del que desitgen, si no els hem patit a les nostres carns. Ací he de comentar que l’actual candidat a Rector ha inclòs entre les seues propostes l’estudi d’algunes mancances que tenim actualment a la UA en aquest àmbit (estudi de les càrregues de treball i distribució de recursos, desenvolupar serveis que fomenten la conciliació i coresponsabilitat, potenciar els mecanismes de comunicació entre els diferents col·lectius universitaris, etc), que sovint estan creant situacions d’estrès entre nosaltres. Estarem atents al seu compliment, pel bé de la nostra salut, i de les millors condicions laborals. I, només a modo d’informar-li (encara que imaginem que les coneixerà), al Quadre 2 es mostren les mesures col·lectives per a prevenir l’estrès relacionat amb el treball que podria desenvolupar.

Quadre_2

Al voltant d’aquest tema, a l’any 2010, es posà en marxa des de la Universitat una enquesta (ISTAS) per l’elaboració de l’avaluació de riscos psicosocials dels treballadors de la UA. Un estudi que pretenia identificar i valorar els factors de risc que pogueren haver-hi. Del resultat, i del seu informe final, es van traure algunes conclusions, però el que destacaria sobretot seria la baixa participació del PDI, el qual serà probablement en algun moment de la seua vida laboral directius de l’empresa. Aquest fet mostra encara, i en general, la poca consciència que es té al nostre entorn sobre l’estrès laboral. Però no puc deixar d’assenyalar, com membre del Comitè de Seguretat i Salut els últims anys, que l’Administració ha fet un esforç en aquest tema els darrere anys, algunes vegades espentada per la part social, i ara hi tenim el PPRL-07 (Procediment de prevenció de riscos laborals davant determinades situacions de risc psicosocial) i el Protocol de prevenció i actuació enfront de l’assetjament sexual, per raó de sexe i per orientació sexual sexe (el qual també l’inclouria dins d’aquest apartat), eines que ajuden a enfrontar-se a situacions d’estrès en el treball, i que per desgràcia, s’ha tingut que aplicar-hi varies vegades als darrere anys. Però, encara falta molt per al seu coneixement entre la comunitat universitària, i una major formació és necessària.

Finalment, a l’any 2010, l’OIT va incloure l’estrès laboral en la llista de malalties professionals. En canvi, a l’estat Espanyol no hi està inclòs a la nostra llista, que a judici de molts experts resulta clamorós i completament injustificat el mutisme absolut per part del legislador. Ací, la Universitat d’Alacant pot jugar el seu paper davanter de la societat, posar-hi més recursos, tant humans com materials, dotant als treballadors de un assessorament psicològic (com ara tenen els alumnes) i creant un Observatori de Riscos Psicosocials. Ambdues propostes s’han adreçat al candidat a Rector per part de la secció sindical STEPV-Iv, esperem que les tinga en consideració per acabar amb uns dels últims mals dins de la salut laboral.

PERÒ NO HEM D’OBLIDAR EXIGIR SOLUCIONS QUAN HI HA SITUACIONS NEGATIVES EN EL TREBALL, AIXÍ COM DEMANA AJUDA QUAN JA ES PATEIX PER MINIMITZAR-NE ELS EFECTES EN NOSALTRES I EN EL NOSTRE ENTORN FAMILIAR.

LLUITA PELS TEUS DRETS LABORALS PERQUÈ NO TENS SET VIDES COM UN GAT!

PD: Més informació a la Intersindical Valenciana.

Miguel Marín

Delegat de Prevenció per STEPV-Iv a la Universitat d’Alacant

Ara, li toca a la Universitat

allò que volem no és una altra cosa que mantindre informada a la comunitat universitària de la qualitat de l’aire que respira cada dia, durant el desenvolupament de la seua jornada laboral

Hem de presentar un escrit amb les nostres demandes:

La resposta de l’administració de la Universitat davant la informació que vam presentar en la darrera reunió del Comité de Seguretat i Salut va ser la de demanar-nos, a imatge per a difondrenosaltres, que presentarem un escrit que continguera allò que voliem.

I allò que volem no és una altra cosa que mantindre informada a la comunitat universitària de la qualitat de l’aire que respira cada dia, durant el desenvolupament de la seua jornada laboral.

Així de senzill i així queda exposat en l’escrit que vam fer arribar al Director de Secretariat de Sostenbibilitat i Salut Laboral, el passat 10 de febrer, vegueu-lo ací baix:

A l’atenció de José Ramón Martínez Riera,
Director del Secretariat de Sostenibilitat i Salut Laboral

Assumpte: Informació sobre la qualitat de l’aire en el Campus Universitari.

Antecedents:
La problemàtica de la qualitat de l’aire que respirem a la UA ha sigut plantejada, davant del Comitè de Seguretat i Salut, en diferents ocasions; les últimes i més recents per part de Pablo Sánchez Jerez, representant de la secció sindical de la CGT a la universitat (a la reunió celebrada amb data 2 de desembre de 2015) i en la darrera reunió del mateix Comitè per part de Miguel Marín Zamora, representant de l’STEPV-Iv.

Aquests plantejaments es fonamenten en la informació recollida en els següents informes:
1. Informe del Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants (PRTR) corresponent a l’any 2014 .
2. Anàlisi del mateix efectuat per Ecologistes en Acció i fet públic mitjançant la seua pàgina web  al qual es parla de la possible connexió entre la contaminación atmosfèrica per mercuri i l’augment del nombre de casos de càncer, que està sent estudiada per l’Institut de Salut Pública Carlos III.
3. Informe sobre aquesta possible relació, esmentada adés
4. Informació recollida en el documental del programa televisiu “El Escarabajo Verde” de RTVE (octubre 2015), anomenat: “Reciclaje sobre ruedas” on es manifesta l’activitat de la cimentera CEMEX quant a la crema de pneumàtics.
5. Els mateixos informes de qualitat de l’aire que produeix la Universitat d’Alacant:

Exposició de fets:
Sota la llum dels informes relacionats abans, l’STEPV-Iv de la Universitat d’Alacant manifesta que:

·La comunitat universitària es troba en situació de risc per contaminació ambiental degut a la seua proximitat a la industria cimentera CEMEX, especialment els treballadors de la zona denominada d’ampliació del campus.
·La comunitat universitària, d’altra banda, manca d’informació veraç al voltant d’aquesta amenaça, ja que les mesuraments actuals són parcials i esporàdiques (no cobreixen ni la totalitat dels agents contaminants ni tot l’espai temporal possible). ·Tanmateix, aquestes mesuraments són donades a conèixer un colp a l’any només, sense cap periodicitat, cosa que provoca encara més indefensió.
·Aquesta situació d’indefensió suposa un atemptat contra el dret de les treballadores i treballadors de la Universitat a treballar en un ambient saludable i segur.

Demandes:
Per tot allò descrit adés, la secció sindical de l’STEPV-Iv de la Universitat d’Alacant demana:

·la posada en marxa i el finançament d’un projecte multidisciplinari permanent el qual estudie la contaminació ambiental al Campus de Sant Vicent com a l’àrea d’ampliació del campus a causa de la proximitat de la cimentera de CEMEX;
·recomanem que aquest projecte hauria d’incloure l’estudi dels nivells de tots els contaminants descrits per l’informe d’emissions del PRTR d’aquesta instal·lació i que puguen suposar un risc per a la salut;
·també, recomanem que l’estudi multidisciplinari prenga mostres de terra com d’aire de tota l’àrea al voltant de la Universitat d’Alacant per al mesurament, principalment, de metalls pesats;
·que la informació obtinguda mitjançant aquest projecte siga publicada el més aviat possible per al coneixement de la comunitat universitària i que conduïsca a la redacció, per part de la Universitat, d’un protocol d’actuació en casos de situacions de contaminació excessiva.
·a més a més, la Universitat oferirà a les poblacions veïnes d’Alacant, Sant Vicent i partides rurals pròximes, tota la informació que puga obtenir de la qualitat de l’aire que respirem per tal de permetre la presa de decisions escaients a les entitats abans esmentades.
·que, arribat el moment, i segons els resultats de contaminants obtinguts a l’estudi, la Universitat faça una comunicació pública en la qual es demane a l’empresa Cemex l’ús de combustibles menys perjudicials per al medi ambient i que no siguen patògens per la salut pública en la seua producció fabril.

Esperem la vostra resposta.

Salutacions,

Sant Vicent del Raspeig, 10 de febrer de 2016

I ara, esperem la resposta

Fa catorze dies que vam presentar l’escrit amb les nostres demandes. Encara no tenim cap resposta. Però esperem tenir-la, encara que siga en forma de promesa, abans que acabe l’actual legislatura. Atendre les nostres reivindicacions i suggeriments podria ser una bona proposta electoral.

Que així siga.

Rafael Gil Vera

Febrer 2016