Camí cap a la Sostenibilitat

L’any 2010 es va publicar per primera vegada el ranking GreenMetric, una iniciativa de la Universitat de Indonesia que valora les polítiques de sostenibilitat ambiental dels centres d’ensenyament superior a nivell internacional. D’aleshores ençà s’ha publicat aquest ranking anualment. Aquesta iniciativa permet a les universitats compartir la seua experiència i millors pràctiques en temes de sostenibilitat, així com mesurar la seua política de sostenibilitat facilitant la comparació entre elles. Els resultats es calculen a partir de la informació proporcionada per les universitats a través d’un qüestionari en línia. La informació està organitzada en sis dimensions:

      1. Emplaçament i Infraestructura.
      2. Energia i Canvi climàtic.
      3. Gestió de residus.
      4. Ús de l’aigua.
      5. Transport.
      6. Educació.

Trobareu més informació en la pàgina web de GreenMetric (UI GreenMetric World University Ranking).

Les universitats espanyoles venen participant des de 2010, com és el cas de dos universitats públiques valencianes, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, però també altres estatals com la Universidad de Alcalá o la de Santiago de Compostela. Prop de nosaltres, la Universitat Jaume I hi participa des de 2013 i la Universitat Miguel Hernández des de 2015. La Universitat d’Alacant es va sumar tard al ranking respecte a altres universitats públiques, a l’any 2016.

Com s’observa en la web de GreenMetric, la posició relativa de la UA en polítiques de sostenibilitat ambiental respecte a les universitats del món és, a l’any 2016, entre les d’universitats sota la  meitat del ranking (Taula 1). Aquesta posició relativa en el ranking ha baixat els dos anys següents (Gràfica 1). Si mirem a l’àmbit europeu, ocorre un fenomen similar: baixa posició en el ranking des del primer moment i pèrdua de posicions amb el temps. Finalment, si observem només les universitats espanyoles, la posició relativa de la UA és sempre en les posicions més baixes del ranking; però a l’any 2018, és l’antepenúltima de 28 universitats espanyoles, només per damunt de la Universidad de la Laguna i la Universitat de les Illes Balears. A més, cal destacar que la devallada continua de la UA en les posicions del rànquing es produeix en un context d’incorporació de noves universitats al mateix, provinents en bona part de països amb condicions econòmiques clarament inferiors al nostre.

És obvi que no s’està fent res per a millorar la sostenibilitat del Campus en els darrers anys i que les dades tretes d’aquest estudi no importen a ninguna persona responsable en l’administració de la UA.

Taula 1. Posició relativa de la UA a cada any i zona geogràfica

Edició Posició al Món Posició a Europa Posició a Espanya
2018 391 (719)* 141 (230) 26 (28)
2017 330 (619) 118 (202) 23 (28)
2016 261 (515) 101 (172) 22 (27)

*Número total d’universitats per a cada any i zona geogràfica.

Gràfica 1. Posició relativa de la UA per any i zona geogràfica.

En l’informe de la UA, publicat a la tardor de 2018, “Hacia una gestión sostenible de los plásticos en la Universidad de Alicante Diagnóstico y propuestas de actuación” es detallen les mesures desenvolupades per la UA per a convertir-se en un “Green Campus”: la gestió i reducció de residus i l’ús de l’aigua. Aquestes dues mesures, que apareixen com dimensions en l’informe, són a les quals la UA està per damunt de la mitjana i, a més a més, s’ha mantingut en el temps (Taula 2 i Gràfica 2). En la resta de dimensions quasi sempre hi són per sota, o molt per sota de la mitjana i, al contrari de les anteriors dimensions, hi ha un continu decaïment per part de la universitat. Alhora, en el mateix informe sobre la gestió sostenible del plàstic es comenta què accions han fet altres universitats per a ser Green Campus: campanyes de sensibilització de la comunitat universitària, una forta oficina EcoCampus, desenvolupament de l’Agenda 21, afegir-se a campanyes de “Compra Verde” de productes locals, etc. A la UA, moltes d’aquestes accions o no s’han desenvolupat (“Compra Verde”) o han sigut aturades (Agenda 21) en els últims anys. Cal afegir altres com el gran retràs en aprovar i desenvolupar el Pla de mobilitat de la UA, la baixa inversió en energies renovables en unes de les zones més assolellades de la península…

Taula 2. Puntuació en cada dimensió del ranking de la UA a cada any.

Edició  2016  2017 2018
Total 4351 4371 4550
Empl. i Infr. 171 671 250
En. C. clim. 682 1425 800
G. residus 1275 407 1275
Ús aigua 407 913 525
Transport 977 559 775
Educació 83 396 925

Gràfica 2. Posició relativa mundial de la UA per a cada dimensió

En alguns rankings universitàris (Times Higher Education (THE) World University, Ranking de Shanghai…) la UA sí que destaca i cal felicitar-se per això; respecte al ranking GreenMetric, sobre sostenibilitat i medi ambient, mostra que la Universitat d’Alacant ha dedicat poc interés en aquest assumpte, d’una gran importància per al nostre futur. Demanem que la Universitat introduïsca canvis en la seua gestió permetent que la sostenibilitat siga un punt important. Per açò és imprescindible la creació d’estructures administratives i de gestió que assumisquen aquestes tasques i que produïsquen propostes, normatives, etc. L’observatori Mediambiental que tantes vegades hem demanat haurà de ser la proposta, valenta i moderna, per aconseguir-ho.

Finalment, cal dir que sent la Universitat d’Alacant la primera de les universitats valencianes, i la sexta de les espanyoles, en relació a la transparència institucional (més informació), aquestes dades no han sigut difoses entre els medis de comunicació universitaris per al seu coneixement entre la comunitat universitària. Resulta almenys un poc curiós i definitori de com s’entén a la UA que és la transparència.

Rafael Gil i Miguel Marín

Delegats sindicals Intersindical Valenciana-STEPV

Anuncis

Camino hacia la Sostenibilidad

En el año 2010 se publicó por primera vez el ranking GreenMetric, una iniciativa de la Universidad de Indonesia que valora las políticas de sostenibilidad ambiental de los centros de enseñanza superior a nivel internacional. Desde entonces se ha publicado este ranking anualmente. Esta iniciativa permite a las universidades compartir su experiencia y mejores prácticas en temas de sostenibilidad, así como medir su política de sostenibilidad facilitando la comparación entre ellas. Los resultados se calculan a partir de la información proporcionada por las universidades a través de un cuestionario en línea. La información está organizada en seis dimensiones:

      1. Emplazamiento e Infraestructura.
      2. Energía y Cambio climático.
      3. Gestión de residuos.
      4. Uso del agua.
      5. Transporte
      6. Educación.

Encontrará más información en la página web de GreenMetric (UI GreenMetric World University Ranking).

Las universidades españolas vienen participando desde 2010, como es el caso de dos universidades públicas valencianas, la Universidad de Valencia y la Universidad Politécnica de Valencia, pero también otras estatales como la Universidad de Alcalá o la de Santiago de Compostela. Cerca de nosotros, la Universidad Jaume I participa desde 2013 y la Universidad Miguel Hernández desde 2015. La Universidad de Alicante se sumó tarde al ranking respecto a otras universidades públicas, el año 2016.

Como se observa en la web de GreenMetric, la posición relativa de la UA en políticas de sostenibilidad ambiental respecto a las universidades del mundo está, en el año 2016, entre las más bajas del ranking (Tabla 1). Esta posición relativa en el ranking ha bajado los dos años siguientes (Gráfica 1). Si miramos al ámbito europeo, ocurre un fenómeno similar: baja posición en el ranking desde el primer momento y pérdida de posiciones con el tiempo. Finalmente, si observamos sólo las universidades españolas, la posición relativa de la UA es siempre en las posiciones más bajas del ranking; pero el año 2018, es la antepenúltima de 28 universidades españolas, sólo por encima de la Universidad de la Laguna y la Universidad de las Islas Baleares. Además, cabe destacar que el descenso continúo de la UA en las posiciones del ranking se produce en un contexto de incorporación de nuevas universidades al mismo, provenientes en buena parte de países con condiciones económicas claramente inferiores al nuestro.

Es obvio que no se está haciendo nada para mejorar la sostenibilidad del Campus en los últimos años y que los datos extraídos de este estudio no importan a ninguna persona responsable en la administración de la UA.

Tabla 1. Posición relativa de la UA a cada año y zona geográfica

Edición Posición en el Mundo Posición en Europa Posición en España
2018 391 (719)* 141 (230) 26 (28)
2017 330 (619) 118 (202) 23 (28)
2016 261 (515) 101 (172) 22 (27)

*Número total de universidades para cada año y zona geográfica.

Gráfica 1. Posición relativa de la UA para año y zona geográfica.

En el informe de la UA, publicado en otoño de 2018, “Hacia una gestión sostenible de los plásticos en la Universidad de Alicante Diagnóstico y Propuestas de actuación” se detallan las medidas desarrolladas por la UA para convertirse en un ” Green Campus “: la gestión y reducción de residuos y el uso del agua. Estas dos medidas, que aparecen como dimensiones en el informe, son en las que la UA está por encima de la media y, además, se ha mantenido en el tiempo (Tabla 2 y Gráfica 2). En el resto de dimensiones casi siempre está por debajo, o muy por debajo, de la media, y al contrario de las anteriores dimensiones, hay un continuo decaimiento por parte de la universidad. Asimismo, en el mismo informe sobre la gestión sostenible del plástico se comenta qué acciones han hecho otras universidades para ser Green Campus: campañas de sensibilización de la comunidad universitaria, una fuerte oficina EcoCampus, desarrollo de la Agenda 21, sumarse a campañas de “Compra Verde” de productos locales, etc. En la UA, muchas de estas acciones o no se han desarrollado ( “Compra Verde”) o han sido paradas (Agenda 21) en los últimos años. Hay que añadir otras como el gran retraso en aprobar y desarrollar el Plan de movilidad de la UA, la baja inversión en energías renovables en unas de las zonas más soleadas de la península …

Tabla 2. Puntuación en cada dimensión del ranking de la UA en cada año.

Edición 2016  2017 2018
Total 4351 4371 4550
Empl. y Infr. 171 671 250
En. y C. clim. 682 1425 800
G. residuos 1275 407 1275
Uso agua 407 913 525
Transporte 977 559 775
Educación 83 396 925

Gráfica 2. Posición relativa mundial de la UA para cada dimensión.

En algunos rankings universitarios (Times Higher Education (THE) World University, Ranking de Shanghai …) la UA sí destaca y hay que felicitarse por ello; respecto al ranking GreenMetric, sobre sostenibilidad y medio ambiente, muestra que la Universidad de Alicante ha dedicado poco interés en el asunto, de una gran importancia para nuestro futuro. Pedimos que la Universidad introduzca cambios en su gestión permitiendo que la sostenibilidad sea un punto importante. Por ello es imprescindible la creación de estructuras administrativas y de gestión que asuman estas tareas y que produzcan propuestas, normativas, etc. El observatorio Medioambiental que tantas veces hemos pedido deberá ser la propuesta, valiente y moderna, para conseguirlo.

Finalmente, hay que decir que siendo la Universidad de Alicante la primera de las universidades valencianas, y la sexta de las españolas, en cuanto a la transparencia institucional (más información), estos datos no han sido difundidos entre los medios de comunicación universitarios para su conocimiento por parte de la comunidad universitaria. Resulta cuanto menos un poco curioso y definitorio de cómo se entiende en la UA qué es la transparencia.

Rafael Gil y Miguel Marín

Delegados sindicales Intersindical Valenciana-STEPV

Ara, li toca a la Universitat

allò que volem no és una altra cosa que mantindre informada a la comunitat universitària de la qualitat de l’aire que respira cada dia, durant el desenvolupament de la seua jornada laboral

Hem de presentar un escrit amb les nostres demandes:

La resposta de l’administració de la Universitat davant la informació que vam presentar en la darrera reunió del Comité de Seguretat i Salut va ser la de demanar-nos, a imatge per a difondrenosaltres, que presentarem un escrit que continguera allò que voliem.

I allò que volem no és una altra cosa que mantindre informada a la comunitat universitària de la qualitat de l’aire que respira cada dia, durant el desenvolupament de la seua jornada laboral.

Així de senzill i així queda exposat en l’escrit que vam fer arribar al Director de Secretariat de Sostenbibilitat i Salut Laboral, el passat 10 de febrer, vegueu-lo ací baix:

A l’atenció de José Ramón Martínez Riera,
Director del Secretariat de Sostenibilitat i Salut Laboral

Assumpte: Informació sobre la qualitat de l’aire en el Campus Universitari.

Antecedents:
La problemàtica de la qualitat de l’aire que respirem a la UA ha sigut plantejada, davant del Comitè de Seguretat i Salut, en diferents ocasions; les últimes i més recents per part de Pablo Sánchez Jerez, representant de la secció sindical de la CGT a la universitat (a la reunió celebrada amb data 2 de desembre de 2015) i en la darrera reunió del mateix Comitè per part de Miguel Marín Zamora, representant de l’STEPV-Iv.

Aquests plantejaments es fonamenten en la informació recollida en els següents informes:
1. Informe del Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants (PRTR) corresponent a l’any 2014 .
2. Anàlisi del mateix efectuat per Ecologistes en Acció i fet públic mitjançant la seua pàgina web  al qual es parla de la possible connexió entre la contaminación atmosfèrica per mercuri i l’augment del nombre de casos de càncer, que està sent estudiada per l’Institut de Salut Pública Carlos III.
3. Informe sobre aquesta possible relació, esmentada adés
4. Informació recollida en el documental del programa televisiu “El Escarabajo Verde” de RTVE (octubre 2015), anomenat: “Reciclaje sobre ruedas” on es manifesta l’activitat de la cimentera CEMEX quant a la crema de pneumàtics.
5. Els mateixos informes de qualitat de l’aire que produeix la Universitat d’Alacant:

Exposició de fets:
Sota la llum dels informes relacionats abans, l’STEPV-Iv de la Universitat d’Alacant manifesta que:

·La comunitat universitària es troba en situació de risc per contaminació ambiental degut a la seua proximitat a la industria cimentera CEMEX, especialment els treballadors de la zona denominada d’ampliació del campus.
·La comunitat universitària, d’altra banda, manca d’informació veraç al voltant d’aquesta amenaça, ja que les mesuraments actuals són parcials i esporàdiques (no cobreixen ni la totalitat dels agents contaminants ni tot l’espai temporal possible). ·Tanmateix, aquestes mesuraments són donades a conèixer un colp a l’any només, sense cap periodicitat, cosa que provoca encara més indefensió.
·Aquesta situació d’indefensió suposa un atemptat contra el dret de les treballadores i treballadors de la Universitat a treballar en un ambient saludable i segur.

Demandes:
Per tot allò descrit adés, la secció sindical de l’STEPV-Iv de la Universitat d’Alacant demana:

·la posada en marxa i el finançament d’un projecte multidisciplinari permanent el qual estudie la contaminació ambiental al Campus de Sant Vicent com a l’àrea d’ampliació del campus a causa de la proximitat de la cimentera de CEMEX;
·recomanem que aquest projecte hauria d’incloure l’estudi dels nivells de tots els contaminants descrits per l’informe d’emissions del PRTR d’aquesta instal·lació i que puguen suposar un risc per a la salut;
·també, recomanem que l’estudi multidisciplinari prenga mostres de terra com d’aire de tota l’àrea al voltant de la Universitat d’Alacant per al mesurament, principalment, de metalls pesats;
·que la informació obtinguda mitjançant aquest projecte siga publicada el més aviat possible per al coneixement de la comunitat universitària i que conduïsca a la redacció, per part de la Universitat, d’un protocol d’actuació en casos de situacions de contaminació excessiva.
·a més a més, la Universitat oferirà a les poblacions veïnes d’Alacant, Sant Vicent i partides rurals pròximes, tota la informació que puga obtenir de la qualitat de l’aire que respirem per tal de permetre la presa de decisions escaients a les entitats abans esmentades.
·que, arribat el moment, i segons els resultats de contaminants obtinguts a l’estudi, la Universitat faça una comunicació pública en la qual es demane a l’empresa Cemex l’ús de combustibles menys perjudicials per al medi ambient i que no siguen patògens per la salut pública en la seua producció fabril.

Esperem la vostra resposta.

Salutacions,

Sant Vicent del Raspeig, 10 de febrer de 2016

I ara, esperem la resposta

Fa catorze dies que vam presentar l’escrit amb les nostres demandes. Encara no tenim cap resposta. Però esperem tenir-la, encara que siga en forma de promesa, abans que acabe l’actual legislatura. Atendre les nostres reivindicacions i suggeriments podria ser una bona proposta electoral.

Que així siga.

Rafael Gil Vera

Febrer 2016

 

 

 

La calidad del aire que respiramos

imatge per a difondreEl norte de China sumido en una espesa niebla de contaminación atmosférica; Madrid, sometida a restricciones de tráfico y aparcamiento; los vehículos diesel puestos bajo sospecha de contaminar más de lo que declaran…

Lamentablemente, no podemos dejar de lado la terrible problemática que supone el tener que soportar diariamente altos niveles de gases contaminantes en el aire que respiramos ya que la realidad nos muestra que, lejos de estar solucionándose, es un problema creciente en nuestros días.

En ocasiones, tendemos a pensar que estos procesos se producen muy lejos de nuestro entorno, o que no revisten suficiente gravedad para ser tenidos en cuenta, pero por el contrario, la contaminación atmosférica es un fenómeno que está ahí, que nos acecha y que puede suponer un serio problema de salud de forma silenciosa y metódica.

No obstante, en muchas ocasiones nos encontramos indefensos ante este problema, desamparados, debido fundamentalmente a la falta de información real y veraz; solamente cuando se producen momentos críticos, la ciudadanía puede hacerse una idea auténtica de la gravedad de la situación.

Pese a todo, contamos con un flujo de información que, correctamente interpretado puede darnos una imagen relativamente cercana acerca de las emisiones de gases contaminantes; en España, se publica anualmente el informe de datos del Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes (PRTR-España). Las conclusiones que de él se extraen son, simplemente, alarmantes.

El Registro PRTR

Ecologistas en Acción del País Valenciano ha analizado esos datos de emisiones del 2014 de las instalaciones industriales valencianas y concluye que ha existido un importante aumento de las emisiones, especialmente de las sustancias más peligrosas para la salud humana.

Los datos recogidos en el último informe del Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes para el País Valencià son muy preocupantes, ya que muestran un importante aumento de las emisiones de gases contaminantes vinculados, mayoritariamente, con la producción industrial y energética. Basta ver, por ejemplo el espectacular aumento en la emisión de compuestos orgánicos volátiles, relacionados con la producción automovilística de Ford en Almussafes, que ha supuesto un 361,6 %.
Aunque lo que merece una especial atención para nosotros es el aumento de las emisiones de diferentes compuestos contaminantes que se relacionan con la planta de producción de cementos que la empresa mejicana CEMEX tiene ubicada a escasos kilómetros de la Universidad de Alicante.
Las emisiones de hidrocarburos aromáticos, mercurio y CO2 han experimentado fuertes aumentos debido a la actividad industrial de esta empresa.
De su actividad dependen muchos puestos de trabajo, pero también la salud de las personas que viven y trabajan en su entorno.

CEMEX, convivir con el peligro

cemex-logo1Esta importante instalación industrial experimentó durante el año 2014 un importante crecimiento en su actividad  que se tradujo en mayores emisiones de gases contaminantes, tal como puede observarse claramente en su ficha oficial registrada en el PRTR.
Es muy destacado, por sus nocivos efectos en la salud de las personas, el aumento en la emisión de mercurio, cuya relación con el cáncer está siendo estudiada por el Instituto de Salud Carlos III.
Por otro lado, CEMEX Alicante es la responsable del aumento en más de un 90% de las emisiones de hidrocarburos aromáticos, debido fundamentalmente a la quema de neumáticos. Dicho extremo queda acreditado sin lugar a dudas en el documental del Escarabajo Verde titulado “Reciclaje sobre ruedas” y puede verse aquí.
La quema de neumáticos y de otro tipo de residuos por parte de CEMEX es una actividad de riesgo para la salud de las personas de su entorno, dada la peligrosidad de las emisiones que produce. El ahorro en combustible que supone para la empresa bien podría ser empleado para introducir sistemas de filtrado que evitaran el riesgo antes mencionado.

La alarma cunde entre los vecinos.

Una vez conocidos los datos del registro PRTR, que tan eficazmente analiza y explica la página de Ecologistas en Acción, los vecinos de las pedanías alicantinas más próximas a la instalación cementera se sintieron directamente amenazados en su derecho a un medio ambiente sano y exento de emisiones contaminantes.
La referencia a la probable vinculación entre el mercurio ambiental y el aumento del número de casos de cáncer, no hizo sino agravar dicha alarma: su salud, la de sus descendientes, incluso la de sus cultivos estaba en serio peligro debido a las emisiones sin control de CEMEX.
Emisiones descontroladas puesto que apenas existen datos de mediciones de las mismas en tiempo real, y el informe PRTR nos vuelca resultados con casi un año de retraso.
La falta de datos hace aún más angustiosa la situación y hace sospechar de la presencia de picos de contaminación desconocidos por la población y por ello, sumamente dañinos.

ampliacion-3

La Universidad de Alicante, también es vecina de CEMEX.

A corta distancia de la planta cementera, menos de dos quilómetros, encontramos instalaciones de la Universidad de Alicante. Algunas serán próximamente ocupadas, otras, ya lo están desde hace algunos años: los terrenos del Parque Científico de la Universidad de Alicante están tan cercanos al foco de las emisiones que forman parte de la población vulnerable a sus efectos, tanto como los vecinos de la Cañada del Fenollar, por ejemplo.
No obstante, no se cuenta con datos de mediciones que puedan tranquilizar al personal de la Universidad que allí trabaja respecto a la calidad del aire que respira cada día. Los datos que maneja el equipo de gobierno de la universidad son esporádicos y relacionados con las partículas en suspensión y no con gases contaminantes. La Generalitat Valenciana sí genera información al respecto, pero lo hace de estaciones muy alejadas de las instalaciones universitarias, más que el propio foco de emisión de gases.
Esta falta de información puede suponer una vulneración del derecho de los trabajadores y trabajadoras de la universidad a un medio ambiente saludable, un atentado grave a su seguridad y salud.
En la Universidad de Alicante, una de sus finalidades es la mejora de la calidad de vida y la defensa del medio ambiente y contamos con los medios técnicos y humanos para la realización de dichas mediciones, solo falta, por tanto, voluntad política para llevarlas a cabo.

El derecho a estar informados acerca del aire que respiramos.

El STEPV ha decidido poner en marcha una iniciativa encaminada a informar sobre la calidad del aire que se respira en nuestro entorno.
Se planteará, al equipo de gobierno, la necesidad de instalar estaciones de medición suficientes para poder generar datos que mantengan informada a la comunidad universitaria de forma constante y pública. Dichas estaciones deben cubrir tanto el Campus Universitario como la zona de Ampliación, la más expuesta a las emisiones.
A la par, debe desarrollarse un protocolo de actuación que permita al equipo de gobierno de la Universidad la adopción de medidas de protección a las personas en caso de que se produzcan fases críticas de contaminación, tal como se viene realizando habitualmente en las grandes ciudades.
Estas medidas están encaminadas a una mejor protección de la salud de las trabajadoras y trabajadores de la Universidad y permitirán al resto de vecinos del entorno de la cementera disponer de datos fiables, actualizados y veraces sobre el aire que respiran y que les permitan defender mejor sus derechos.
Por una actividad industrial en armonía con su entorno social y natural, por una Universidad saludable y solidaria con la sociedad donde está implantada, por un mejor medio ambiente para todas las personas, mejoremos el control de las emisiones contaminantes que nos afectan.

Rafael Gil Vera

Enero 2016

La qualitat de l’aire que respirem

imatge per a difondreEl nord de Xina sumit en una espessa boira de contaminació atmosfèrica; Madrid, sotmesa a restriccions de trànsit i aparcament; els vehicles dièsel posats sota sospita de contaminar més del que declaren…
Lamentablement, no podem deixar de costat la terrible problemàtica que suposa haver de suportar diàriament alts nivells de gasos contaminants en l’aire que respirem ja que la realitat ens mostra que, lluny d’estar solucionant-se, és un problema creixent en els nostres dies.
En ocasions, tendim a pensar que aquests processos es produeixen molt lluny del nostre entorn, o que no revesteixen suficient gravetat per a ser tinguts en compte, però per contra, la contaminació atmosfèrica és un fenomen que està ací, que ens assetja i que pot suposar un seriós problema de salut de forma silenciosa i metòdica.
No obstant açò, en moltes ocasions ens trobem indefensos davant aquest problema, desemparats, per la falta d’informació real i veraç; solament quan es produeixen moments crítics, la ciutadania pot fer-se una idea autèntica de la gravetat de la situació.
Malgrat tot, comptem amb un flux d’informació que, correctament interpretat pot donar-nos una imatge relativament propera sobre les emissions de gasos contaminants; a Espanya, es publica anualment l’informe de dades del Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants (PRTR-Espanya). Les conclusions que d’ell se n’extrauen són, simplement, alarmants.

El Registre PRTR

Ecologistes en Acció del País Valencià ha analitzat les dades d’emissions del 2014 de les instal·lacions industrials valencianes i conclou que ha existit un important augment de les emissions, especialment de les substàncies més perilloses per a la salut humana

Les dades arreplegades en l’últim informe del Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants per al País Valencià, són molt preocupants, ja que mostren un important augment de les emissions de gasos contaminants vinculats majoritàriament a la producció industrial i energètica. És suficient veure, per exemple l’espectacular augment en l’emissió de compostos orgànics volàtils, relacionats a la producció automobilística de Ford a Almussafes, que ha suposat un 361,6 %.
Per a nosaltres, el que mereix una especial atenció és l’augment de les emissions de diferents compostos contaminants que es relacionen amb la planta de producció de ciments que l’empresa mexicana CEMEX té situada a escassos quilòmetres de la Universitat d’Alacant.
Les emissions d’hidrocarburs aromàtics, mercuri i CO2 ha experimentat forts augments a causa de l’activitat industrial d’aquesta empresa.
De la seua activitat depenen molts llocs de treball, però també la salut de les persones que viuen i treballen en el seu entorn.

CEMEX, conviure amb el perill

Aquesta important instal·lació industrial va experimentar cemex-logo1durant l’any 2014 un important creixement en la seua activitat  que es va traduir en majors emissions de gasos contaminants, tal com pot observar-se clarament en la seua fitxa oficial registrada en el PRTR.

És molt destacat, pels seus nocius efectes en la salut de les persones, l’augment en l’emissió de mercuri, la relació del qual amb el càncer està sent estudiada per l’Institut de Salut Carlos III.
D’altra banda, CEMEX Alacant és la responsable de l’augment més d’un 90% de les emissions d’hidrocarburs aromàtics,a causa de la crema de pneumàtics. Cosa que queda acreditada sense cap dubte en el documental de l’Escarabajo Verde (RTVE) titulat “Reciclaje sobre ruedas”i pot veure’s ací.
La crema de pneumàtics i d’un altre tipus de residus per part de CEMEX és una activitat de risc per a la salut de les persones del seu entorn, a causa de  la perillositat de les emissions que produeix. L’estalvi en combustible que suposa per a l’empresa bé podria ser emprat per a introduir sistemes de filtrat que evitaren el risc abans esmentat.

L’alarma condeix entre els veïns.

Una vegada conegudes les dades del registre PRTR, que tan eficaçment analitza i explica la pàgina d’Ecologistes en Acció, els veïns de les pedanies alacantines més pròximes a la instal·lació cimentera es van sentir directament amenaçats en el seu dret a un medi ambient sa i exempt d’emissions contaminants.
La referència a la probable vinculació entre el mercuri ambiental i l’augment del nombre de casos de càncer, no va fer sinó agreujar aquesta alarma: la seua salut, la dels seus descendents, fins i tot la dels seus cultius estava seriosament amenaçada a causa de les emissions sense control de CEMEX.
Emissions descontrolades, ja que amb prou faenes existeixen dades que les mesuren en temps real, i l’informe PRTR ens n’ofereix resultats amb quasi un any de retard.
La falta de dades fa encara més angoixant la situació i fa sospitar de la presència de moments crítics de contaminació desconeguts per la població i per açò, summament nocius.

ampliacion-3

La Universitat d’Alacant, també és veïna de CEMEX.

A curta distància de la planta cimentera, menys de dos quilómetres, trobem instal·lacions de la Universitat d’Alacant. Algunes seran pròximament ocupades, unes altres, ja ho estan des de fa alguns anys: els terrenys del Parc Científic de la Universitat d’Alacant estan tan propers al focus de les emissions que formen part de la població vulnerable als seus efectes, tant com els veïns de la la Canyada del Fenollar, per exemple.
No obstant açò, no tenim dades de mesuraments que puguen tranquil·litzar el personal de la Universitat que allí treballa respecte a la qualitat de l’aire que respira cada dia. Les dades que maneja l’equip de govern de la universitat són esporàdiques i relacionades amb les partícules en suspensió i no amb gasos contaminants. La Generalitat Valenciana sí genera informació sobre aquest tema, però ho fa des d’estacions molt allunyades de les instal·lacions universitàries, més que del mateix focus d’emissió de gasos.
Aquesta falta d’informació pot suposar una vulneració del dret dels treballadors i treballadores de la universitat a un medi ambient saludable, un atemptat greu a la seua seguretat i salut.
En la Universitat d’Alacant una de les finalitats és la millora de la qualitat de vida i a la defensa del medi ambient  i comptem amb els mitjans tècnics i humans per a la realització d’aquests mesuraments, solament manca, per tant, voluntat política per a dur-les a terme.

El dret a estar informats sobre l’aire que respirem.

L’STEPV-Iv ha decidit impulsar una iniciativa encaminada a informar sobre la qualitat de l’aire que es respira en el nostre entorn.
Plantejarem, a l’equip de govern, la necessitat d’instal·lar estacions de mesurament suficients per a poder generar dades que mantinguen informada la comunitat universitària de forma constant i pública. Aquestes estacions haurann de cobrir tant el Campus Universitari com la zona d’ampliació, la més exposada a les emissions.
Al mateix temps, ha de desenvolupar-se un protocol d’actuació que permeta a l’equip de govern de la Universitat l’adopció de mesures de protecció a les persones en cas que es produïsquen fases crítiques de contaminació, tal com es fa habitualment en les grans ciutats.
Aquestes mesures estan encaminades a una millor protecció de la salut de les treballadores i treballadors de la Universitat i permetran a la resta de veïns de l’entorn de la cimentera disposar de dades fiables, actualitzades i veraces sobre l’aire que respiren i que els permeten defensar millor els seus drets.

Per una activitat industrial en harmonia amb el seu entorn social i natural, per una Universitat saludable i solidària amb la societat on està implantada, per un millor medi ambient per a totes les persones, millorem el control de les emissions contaminants que ens afecten.

Rafael Gil Vera

Gener 2016