Camí cap a la Sostenibilitat

L’any 2010 es va publicar per primera vegada el ranking GreenMetric, una iniciativa de la Universitat de Indonesia que valora les polítiques de sostenibilitat ambiental dels centres d’ensenyament superior a nivell internacional. D’aleshores ençà s’ha publicat aquest ranking anualment. Aquesta iniciativa permet a les universitats compartir la seua experiència i millors pràctiques en temes de sostenibilitat, així com mesurar la seua política de sostenibilitat facilitant la comparació entre elles. Els resultats es calculen a partir de la informació proporcionada per les universitats a través d’un qüestionari en línia. La informació està organitzada en sis dimensions:

      1. Emplaçament i Infraestructura.
      2. Energia i Canvi climàtic.
      3. Gestió de residus.
      4. Ús de l’aigua.
      5. Transport.
      6. Educació.

Trobareu més informació en la pàgina web de GreenMetric (UI GreenMetric World University Ranking).

Les universitats espanyoles venen participant des de 2010, com és el cas de dos universitats públiques valencianes, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, però també altres estatals com la Universidad de Alcalá o la de Santiago de Compostela. Prop de nosaltres, la Universitat Jaume I hi participa des de 2013 i la Universitat Miguel Hernández des de 2015. La Universitat d’Alacant es va sumar tard al ranking respecte a altres universitats públiques, a l’any 2016.

Com s’observa en la web de GreenMetric, la posició relativa de la UA en polítiques de sostenibilitat ambiental respecte a les universitats del món és, a l’any 2016, entre les d’universitats sota la  meitat del ranking (Taula 1). Aquesta posició relativa en el ranking ha baixat els dos anys següents (Gràfica 1). Si mirem a l’àmbit europeu, ocorre un fenomen similar: baixa posició en el ranking des del primer moment i pèrdua de posicions amb el temps. Finalment, si observem només les universitats espanyoles, la posició relativa de la UA és sempre en les posicions més baixes del ranking; però a l’any 2018, és l’antepenúltima de 28 universitats espanyoles, només per damunt de la Universidad de la Laguna i la Universitat de les Illes Balears. A més, cal destacar que la devallada continua de la UA en les posicions del rànquing es produeix en un context d’incorporació de noves universitats al mateix, provinents en bona part de països amb condicions econòmiques clarament inferiors al nostre.

És obvi que no s’està fent res per a millorar la sostenibilitat del Campus en els darrers anys i que les dades tretes d’aquest estudi no importen a ninguna persona responsable en l’administració de la UA.

Taula 1. Posició relativa de la UA a cada any i zona geogràfica

Edició Posició al Món Posició a Europa Posició a Espanya
2018 391 (719)* 141 (230) 26 (28)
2017 330 (619) 118 (202) 23 (28)
2016 261 (515) 101 (172) 22 (27)

*Número total d’universitats per a cada any i zona geogràfica.

Gràfica 1. Posició relativa de la UA per any i zona geogràfica.

En l’informe de la UA, publicat a la tardor de 2018, “Hacia una gestión sostenible de los plásticos en la Universidad de Alicante Diagnóstico y propuestas de actuación” es detallen les mesures desenvolupades per la UA per a convertir-se en un “Green Campus”: la gestió i reducció de residus i l’ús de l’aigua. Aquestes dues mesures, que apareixen com dimensions en l’informe, són a les quals la UA està per damunt de la mitjana i, a més a més, s’ha mantingut en el temps (Taula 2 i Gràfica 2). En la resta de dimensions quasi sempre hi són per sota, o molt per sota de la mitjana i, al contrari de les anteriors dimensions, hi ha un continu decaïment per part de la universitat. Alhora, en el mateix informe sobre la gestió sostenible del plàstic es comenta què accions han fet altres universitats per a ser Green Campus: campanyes de sensibilització de la comunitat universitària, una forta oficina EcoCampus, desenvolupament de l’Agenda 21, afegir-se a campanyes de “Compra Verde” de productes locals, etc. A la UA, moltes d’aquestes accions o no s’han desenvolupat (“Compra Verde”) o han sigut aturades (Agenda 21) en els últims anys. Cal afegir altres com el gran retràs en aprovar i desenvolupar el Pla de mobilitat de la UA, la baixa inversió en energies renovables en unes de les zones més assolellades de la península…

Taula 2. Puntuació en cada dimensió del ranking de la UA a cada any.

Edició  2016  2017 2018
Total 4351 4371 4550
Empl. i Infr. 171 671 250
En. C. clim. 682 1425 800
G. residus 1275 407 1275
Ús aigua 407 913 525
Transport 977 559 775
Educació 83 396 925

Gràfica 2. Posició relativa mundial de la UA per a cada dimensió

En alguns rankings universitàris (Times Higher Education (THE) World University, Ranking de Shanghai…) la UA sí que destaca i cal felicitar-se per això; respecte al ranking GreenMetric, sobre sostenibilitat i medi ambient, mostra que la Universitat d’Alacant ha dedicat poc interés en aquest assumpte, d’una gran importància per al nostre futur. Demanem que la Universitat introduïsca canvis en la seua gestió permetent que la sostenibilitat siga un punt important. Per açò és imprescindible la creació d’estructures administratives i de gestió que assumisquen aquestes tasques i que produïsquen propostes, normatives, etc. L’observatori Mediambiental que tantes vegades hem demanat haurà de ser la proposta, valenta i moderna, per aconseguir-ho.

Finalment, cal dir que sent la Universitat d’Alacant la primera de les universitats valencianes, i la sexta de les espanyoles, en relació a la transparència institucional (més informació), aquestes dades no han sigut difoses entre els medis de comunicació universitaris per al seu coneixement entre la comunitat universitària. Resulta almenys un poc curiós i definitori de com s’entén a la UA que és la transparència.

Rafael Gil i Miguel Marín

Delegats sindicals Intersindical Valenciana-STEPV

Anuncis

Camino hacia la Sostenibilidad

En el año 2010 se publicó por primera vez el ranking GreenMetric, una iniciativa de la Universidad de Indonesia que valora las políticas de sostenibilidad ambiental de los centros de enseñanza superior a nivel internacional. Desde entonces se ha publicado este ranking anualmente. Esta iniciativa permite a las universidades compartir su experiencia y mejores prácticas en temas de sostenibilidad, así como medir su política de sostenibilidad facilitando la comparación entre ellas. Los resultados se calculan a partir de la información proporcionada por las universidades a través de un cuestionario en línea. La información está organizada en seis dimensiones:

      1. Emplazamiento e Infraestructura.
      2. Energía y Cambio climático.
      3. Gestión de residuos.
      4. Uso del agua.
      5. Transporte
      6. Educación.

Encontrará más información en la página web de GreenMetric (UI GreenMetric World University Ranking).

Las universidades españolas vienen participando desde 2010, como es el caso de dos universidades públicas valencianas, la Universidad de Valencia y la Universidad Politécnica de Valencia, pero también otras estatales como la Universidad de Alcalá o la de Santiago de Compostela. Cerca de nosotros, la Universidad Jaume I participa desde 2013 y la Universidad Miguel Hernández desde 2015. La Universidad de Alicante se sumó tarde al ranking respecto a otras universidades públicas, el año 2016.

Como se observa en la web de GreenMetric, la posición relativa de la UA en políticas de sostenibilidad ambiental respecto a las universidades del mundo está, en el año 2016, entre las más bajas del ranking (Tabla 1). Esta posición relativa en el ranking ha bajado los dos años siguientes (Gráfica 1). Si miramos al ámbito europeo, ocurre un fenómeno similar: baja posición en el ranking desde el primer momento y pérdida de posiciones con el tiempo. Finalmente, si observamos sólo las universidades españolas, la posición relativa de la UA es siempre en las posiciones más bajas del ranking; pero el año 2018, es la antepenúltima de 28 universidades españolas, sólo por encima de la Universidad de la Laguna y la Universidad de las Islas Baleares. Además, cabe destacar que el descenso continúo de la UA en las posiciones del ranking se produce en un contexto de incorporación de nuevas universidades al mismo, provenientes en buena parte de países con condiciones económicas claramente inferiores al nuestro.

Es obvio que no se está haciendo nada para mejorar la sostenibilidad del Campus en los últimos años y que los datos extraídos de este estudio no importan a ninguna persona responsable en la administración de la UA.

Tabla 1. Posición relativa de la UA a cada año y zona geográfica

Edición Posición en el Mundo Posición en Europa Posición en España
2018 391 (719)* 141 (230) 26 (28)
2017 330 (619) 118 (202) 23 (28)
2016 261 (515) 101 (172) 22 (27)

*Número total de universidades para cada año y zona geográfica.

Gráfica 1. Posición relativa de la UA para año y zona geográfica.

En el informe de la UA, publicado en otoño de 2018, “Hacia una gestión sostenible de los plásticos en la Universidad de Alicante Diagnóstico y Propuestas de actuación” se detallan las medidas desarrolladas por la UA para convertirse en un ” Green Campus “: la gestión y reducción de residuos y el uso del agua. Estas dos medidas, que aparecen como dimensiones en el informe, son en las que la UA está por encima de la media y, además, se ha mantenido en el tiempo (Tabla 2 y Gráfica 2). En el resto de dimensiones casi siempre está por debajo, o muy por debajo, de la media, y al contrario de las anteriores dimensiones, hay un continuo decaimiento por parte de la universidad. Asimismo, en el mismo informe sobre la gestión sostenible del plástico se comenta qué acciones han hecho otras universidades para ser Green Campus: campañas de sensibilización de la comunidad universitaria, una fuerte oficina EcoCampus, desarrollo de la Agenda 21, sumarse a campañas de “Compra Verde” de productos locales, etc. En la UA, muchas de estas acciones o no se han desarrollado ( “Compra Verde”) o han sido paradas (Agenda 21) en los últimos años. Hay que añadir otras como el gran retraso en aprobar y desarrollar el Plan de movilidad de la UA, la baja inversión en energías renovables en unas de las zonas más soleadas de la península …

Tabla 2. Puntuación en cada dimensión del ranking de la UA en cada año.

Edición 2016  2017 2018
Total 4351 4371 4550
Empl. y Infr. 171 671 250
En. y C. clim. 682 1425 800
G. residuos 1275 407 1275
Uso agua 407 913 525
Transporte 977 559 775
Educación 83 396 925

Gráfica 2. Posición relativa mundial de la UA para cada dimensión.

En algunos rankings universitarios (Times Higher Education (THE) World University, Ranking de Shanghai …) la UA sí destaca y hay que felicitarse por ello; respecto al ranking GreenMetric, sobre sostenibilidad y medio ambiente, muestra que la Universidad de Alicante ha dedicado poco interés en el asunto, de una gran importancia para nuestro futuro. Pedimos que la Universidad introduzca cambios en su gestión permitiendo que la sostenibilidad sea un punto importante. Por ello es imprescindible la creación de estructuras administrativas y de gestión que asuman estas tareas y que produzcan propuestas, normativas, etc. El observatorio Medioambiental que tantas veces hemos pedido deberá ser la propuesta, valiente y moderna, para conseguirlo.

Finalmente, hay que decir que siendo la Universidad de Alicante la primera de las universidades valencianas, y la sexta de las españolas, en cuanto a la transparencia institucional (más información), estos datos no han sido difundidos entre los medios de comunicación universitarios para su conocimiento por parte de la comunidad universitaria. Resulta cuanto menos un poco curioso y definitorio de cómo se entiende en la UA qué es la transparencia.

Rafael Gil y Miguel Marín

Delegados sindicales Intersindical Valenciana-STEPV

PAS de projecte (I-PAS): la precarietat s’ha instal·lat a les universitats.

En una anterior entrada del nostre Blog (Departaments/Instituts i les seues espècies PAS I) ja comentaren que era necessari parlar de manera separada del personal laboral de la Universitat d’Alacant. A la UA viuen diferents tipus d’espècies de personal laboral, amb distints tipus de contractes i de categories, tant entre el PDI (ara d’actualitat per les vagues de professors associats a la UVEG i a la UPV) com entre el PAS. Hui només parlarem d’un xicotet grup, no molt nombrós (Avaluació del PAS a la UA), però no per això menys important, que té unes condicions laborals bastant precàries, conegut com I-PAS o PAS de projecte de capítol VI.

A hores d’ara, s’està negociant entre la Conselleria d’Educació, les universitats i els sindicats, el III Conveni Col·lectiu del personal laboral de les Universitats públiques valencianes, i per això, volem fer llum d’aquest col·lectiu a la UA.

Amb la informació facilitada per la pròpia Universitat d’Alacant durant l’any 2017, hem fet una estadística de les condicions laborals del PAS de projecte a la UA, contractats amb les categories de especialista tècnic, tècnic/a i tècnic/a superior. Les dades obtinguts es mostren a la següent taula:

A l’any 2017 es va contractar a la UA al voltant de 66 treballadors/es mitjançant la modalitat de I-PAS, personal d’administració i servei de projecte/capítol VI, dels qual la majoria (63,1%) varen ser de tècnic/a superior. El contracte tipus (mediana) era d’una durada de només 6 mesos, encara que entre els especialistes tècnics va ser menor. Respecte a les seues hores setmanals de faena, en general, van ser a jornada completa (37,5 h/setmana), però de nou el grup d’especialistes les hores de contractació foren més baixes (20 h/setmana). Per últim, l’horari de matí i vesprada va ser el més comú entre els contractes.

Un altre tema és el sou d’aquest personal. Segons el II Conveni Col·lectiu PAS-laboral de 1997, encara en vigor, el personal laboral inclòs en l’àmbit d’aplicació d’aquest Conveni PODRÀ ser retribuït pels conceptes següents: sou, trienni, paga extraordinària, complement de destinació, complement específic, entre altres. Però, actualment a la UA, només reben com salari el sou i les pagues extraordinàries, i els triennis si el projecte els inclou, però cap cas es va donar l’any passat. De les dades obtingudes del 2017 hem pogut dibuixar la següent gràfica:

Càlcul del sou (€/h) obtingut a partir del sou mensual de cada convocatòria. Es considera que un any té 52 setmanes i s’agafa la taula de retribucions del PAS a la UA 2017. Especialista tècnic: sou base grup C1, sou+complements C1 19 30; tècnic/a: s.b. grup A2, s+c A2 22 38; tècnic/a superior: s.b. grup A1, s+c A1 22 38.

A la gràfica podem observar com el personal contractat, en els tres categories, cobra aproximadament la mitat de sou d’un funcionari de la mateixa categoria (sou base+complements), sense incloure els triennis ni la carrera professional, i un poc més del mínim a pagar per llei (sou base).

La precarietat s’ha instal·lat a les universitats (un exemple és el nombrós grup de professors associats-Avaluació del PDI a la UA), i és un reflex del que ocorre al conjunt de la nostra societat. Al 2017, el salari mínim interprofessional espanyol era de 707,60 €/mes (4,1 €/h, jornada setmanal de 40 hores). Un especialista tècnic a temps complet podria rebre només 734,51€/mes (4,5 €/h, jornada setmanal de 37.5 h), un poc més que el interprofessional. El col·lectiu d’I-PAS a la UA, com es veu a la gràfica, rep un salari una mica major del mínim a pagar per llei, però que és podria pagar molt més.

Per a Intersindical Valenciana-STEPV la situació no és tolerable. Tenim un grup de treballadors/es amb “contractes de temporada” i sous que s’acosten a mínims. No es podem posar excuses del tipus si és paga més la investigació no podria portar-se endavant. Segur? La universitat té treballadors/es fent idèntica faena amb un sou superior. Això, a l’igual que amb els professors associats, és discriminació laboral. A més, cal dir que cap d’aquestes categories és personal en pràctiques, i sovint trobem personal amb molts anys d’experiència, el que vol dir que la precarització és a causa de les polítiques laborals desenvolupades per les administracions de les universitats i els governs autonòmic i estatal. Com a sindicat, la nostra intenció és corregir aquestes injustícies, i intentarem fer-ho amb la negociació del III Conveni Col·lectiu de les Universitats Públiques Valencianes. Per a açò, esperem que les Universitats i la Generalitat vulguen per fi avançar en el Conveni després de 2 anys de negociació i millorar les condicions laborals d’aquest i altres col·lectius de personal laboral.

A igual treball, igual salari.

Miguel Marín

Delegat sindical Intersindical Valenciana-STEPV

Productivitat: continua la marmota.

Estem a març de 2017 i la carrera professional encara s’està negociant, esperem prompte tindre notícies, i que siguen bones. Però, tornant al darrere bloc sobre la productivitat:

Què fem amb la PRODUCTIVITAT dels funcionaris PAS a la UA davant de la pròxima implantació de la Carrera Professional?

La resposta per a STEPV-Iv és MANTINDRE-LA. Per què motiu? Abans mirem que passa a altres universitats públiques valencianes. Fem un xicotet repàs de cada una.

La UMH i la UVEG no tenen productivitat. La primera va implantar fa anys la seua carrera professional, per això, enguany hi poden cobrar el 100%. La segona, no han tingut mai productivitat, no tenen eixe dret.

La UJI, malgrat la implantació de la carrera professional, manté la productivitat. A la Taula 1 podeu veure en quina quantia pel pressupost de 2017. Si férem una senzilla regla de tres, amb el mateix nombre de treballadors, a la UA hauríem de consignar al voltant de 2,12 milions de €. Recordeu que al 2017 la UA només consigna 325.000 € per a la productivitat del PAS, i som al voltant de 1300 PAS. Es a dir, el PAS de la UJI cobrarà enguany, aproximadament, 6 vegades més de productivitat que el PAS de la UA.

El PAS de la UPV cobra dos productivitats i també les manté. Tenen una fixa i una variable (Taules 2 i 3). De manera resumida, per a 2017, la fixa d’un auxiliar de servei seria de 1196 € (a la UA, 200 €), un gestor 1560 € (200 €), un especialista tècnic 1614 € (274 €), un gestor en cap 2490 € (289 €), i així podríem continuar. Però ara falta la productivitat variable, que com s’observa en la Taula 2, el treballador de la UPV cobrarà el 3% de la seua massa salarial, es a dir, si cobra anualment 20.000 € nets, de productivitat variable tindrà, de manera aproximada, uns 600 €. Aquesta quantitat es suma a la productivitat fixa. Per als nostres grups més baixos, parlaríem de quasi 6 vegades més de diners de productivitat per a un PAS de la UPV que per a un altre de  la UA.

Com es pot observar, les universitats que a hores d’ara han tingut el complement de productivitat el mantenen, i d’una manera o un altra, el justifiquen.  A la  UA, ja tenim un cas similar com és el Pla d’Ordenació Integral (POI) per al PDI, un pagament a personal propi que s’ha pagat sempre, inclús als anys que no es podia pagar. Per què no podem parlar d’un POI del PAS?

A més a més, ací les quantitats percebudes per productivitat per al PAS, respecte altres universitats, són molts inferiors i continuarien sent-ho encara que les mantinguérem. Però és que l’Administració vol llevar la productivitat, per què?. Que no et diguem el contrari, el PAS de la UA no està tant ben pagat com alguns diuen. La crisi l’hem patit més que ningú altre col·lectiu universitari (eliminació de tota l’ajuda social, congelació de la productivitat durant molt anys…), i no es justifica de cap manera perdre drets ja adquirits. Ja hem perdut massa!!!!

El manteniment de la productivitat no exclou l’existència d’un complement modulador de la productivitat per al funcionari interí (sobre uns 353 treballadors a la UA, el 27% del PAS), molts de llarga duració. Aquest compensaria la no aplicació de la carrera professional, com dret que tenen, en tant no es resolga el cas dels interins als tribunals. A igual treball, igual salari.

No volem oblidar tampoc el personal PAS de projectes (Capítol VI), els quals hauria també de cobrar productivitat que es podria traure de les retencions que la UA fa dels projectes, i així millorar les seus condicions laborals.

Salut

Miguel Marín

Delegat Sindical de STEPV-Iv

La marmota, la tortuga i la productivitat

  Abans d’escriure aquestes reflexions sobre la carrera professional del PAS a les Universitats Públiques Valencianes, hi discutirem si havia de fer-se aquestes línies, ja que el tema està molt debatut, ve quasi de la prehistòria i les respostes fins ara semblen ser sempre les mateixes: quan hi hagen diners…, quan acabe la crisi…, que l’any vinent… Finalment me’n vaig decidir a fer-ho, i aquí està.

  Per una banda, no cal ara recordar tot l’escrit els darrere anys, de fóra com d’aquí a la UA, la majoria de les coses estan gairebé en el record, inclús l’Acord signat entre els sindicats i la UA que prompte tindrà un anyet. Només una data, tot açò comença al 2007, sinó molt abans.

marmota2

  A causa d’aquest motiu, una part dels treballadors de les Universitats hem estat en un continu dia de la marmota durant molts anys, i hem esperat que la marmota Phil de Punxsutawney, a l’estat de Pennsilvània (EUA), isca a dir-nos si enguany cobrarem la carrera professional o no. Estem quasi una dècada esperant-la, més dies que Bill Murray passà en Atrapat  en el temps, el film que hem vist moltes vegades, al igual que l’anunci o la promesa de la carrera professional. Ara sembla que la marmota no ha vist cap tipus d’ombra i l’hivern monetari està a punt de remetre un poc. Al 2017 el Sol ens calfarà amb el seu minso 10%, i imaginem (ningú està segur de res) que al 2019 la caloreta serà ja total. No discutirem la benvinguda d’eixos diners, encara que desitjàvem la seua arribada abans i no tan a poc a poc. Hem substituit la marmota per la tortuga.

tortuga

  D’altra banda, la posada en marxa de la carrera professional té una conseqüència no desitjada: la possibilitat de desaparició del complement de productivitat per a la gran majoria del PAS. Abans de tot, sabem que les comparacions són odioses però cal fer una puntualització. Actualment a la UA, uns dels seus col· lectius més importants estan cobrant un complement retributiu modulat externament, per la Generalitat Valenciana, que són els quinquennis i els sexennis (s’ha anunciat recentment per part de la GV, i al mateix temps que al PAS la carrera professional, l’ampliació d’aquestes complements a treballadors de tipus laboral, de la qual cosa ens alegrem moltíssim) i alhora un complement de retribució modulat internament per la mateixa Universitat, el POI (que ha començat a pagar-se de nou recentment). Així mateix, la productivitat és un complement retributiu modulat per la Universitat, en canvi, la carrera professional, vindrà modulada per la GV. Per això, no sembla comprensible que una part dels treballadors de la UA perda un dret salarial i uns altres el mantinguen quan tots dos (productivitat i POI) són pagaments propis de la Universitat, que té capacitat per a fer-ho. La UA s’estalvia uns diners, per no parlar de la mitja productivitat dels darrere anys ja estalviada, només d’un grup de treballadors i fa que l’estalvi siga sobre els que, en general, menys diners reben. Sempre als més dèbils. La qualitat d’una Universitat comença per uns treballadors ben retribuïts a tots els nivells.

pr3

  Finalment, esperem que les pròximes setmanes es puga començar la negociació sobre l’aplicació del decret de la carrera professional de la Generalitat Valenciana a la nostra casa. Desitgem que hi siga ràpida, que no es penalitze a ningú, i així gaudir prompte d’aquest antic dret, però mai vist fins ara. Però això serà un altre tema.

  Miguel Marín

  Delegat Sindical de STEPV-Iv

LLUITA PELS TEUS DRETS LABORALS PERQUÈ NO TENS SET VIDES COM UN GAT!

GatLaboral_350_432Bon dia companys. Hui, 28 d’abril de 2016, celebrem el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball. Aquest dia normalment passa molt desapercebut entre nosaltres, els treballadors, però crec sincerament que ens hauria d’interessar-hi moltíssim, tal volta tant com la celebració pròxima de l’1 de maig, ja que tracta d’una cosa única, nostra, la salut o inclús la vida.

Enguany, l’Organització Internacional del Treball (OIT) té com a lema per avui l’“Estrès en el treball: Un repte col·lectiu”. L’elecció d’aquest lema té la seua importància perquè els estudis assenyalen que entre el 50 i el 60% de les jornades de treball perdudes a Europa tenen com a causa l’estrès. Es tracta del segon problema de salut més freqüentment manifestat a Europa, després dels trastorns múscul esquelètics. Un entorn de treball psicosocialment advers pot tenir importants efectes negatius en la salut dels treballadors. Si voleu més informació, l’OIT ha fet una breu presentació per aquesta campanya al qual defineix, entre altres coses, l’estrès laboral.

Quadre_1

Abans de tot, hem de conèixer que els factors al lloc de treball que poden causar estrès es denominen factors de risc psicosocial. Al Quadre 1 podeu veure les classes de factors de riscos psicosocials més acceptades. Si el miren bé, veurem que molt de nosaltres a la UA som coneixedors d’alguns d’aquests factors i que es produeixen més sovint del que desitgen, si no els hem patit a les nostres carns. Ací he de comentar que l’actual candidat a Rector ha inclòs entre les seues propostes l’estudi d’algunes mancances que tenim actualment a la UA en aquest àmbit (estudi de les càrregues de treball i distribució de recursos, desenvolupar serveis que fomenten la conciliació i coresponsabilitat, potenciar els mecanismes de comunicació entre els diferents col·lectius universitaris, etc), que sovint estan creant situacions d’estrès entre nosaltres. Estarem atents al seu compliment, pel bé de la nostra salut, i de les millors condicions laborals. I, només a modo d’informar-li (encara que imaginem que les coneixerà), al Quadre 2 es mostren les mesures col·lectives per a prevenir l’estrès relacionat amb el treball que podria desenvolupar.

Quadre_2

Al voltant d’aquest tema, a l’any 2010, es posà en marxa des de la Universitat una enquesta (ISTAS) per l’elaboració de l’avaluació de riscos psicosocials dels treballadors de la UA. Un estudi que pretenia identificar i valorar els factors de risc que pogueren haver-hi. Del resultat, i del seu informe final, es van traure algunes conclusions, però el que destacaria sobretot seria la baixa participació del PDI, el qual serà probablement en algun moment de la seua vida laboral directius de l’empresa. Aquest fet mostra encara, i en general, la poca consciència que es té al nostre entorn sobre l’estrès laboral. Però no puc deixar d’assenyalar, com membre del Comitè de Seguretat i Salut els últims anys, que l’Administració ha fet un esforç en aquest tema els darrere anys, algunes vegades espentada per la part social, i ara hi tenim el PPRL-07 (Procediment de prevenció de riscos laborals davant determinades situacions de risc psicosocial) i el Protocol de prevenció i actuació enfront de l’assetjament sexual, per raó de sexe i per orientació sexual sexe (el qual també l’inclouria dins d’aquest apartat), eines que ajuden a enfrontar-se a situacions d’estrès en el treball, i que per desgràcia, s’ha tingut que aplicar-hi varies vegades als darrere anys. Però, encara falta molt per al seu coneixement entre la comunitat universitària, i una major formació és necessària.

Finalment, a l’any 2010, l’OIT va incloure l’estrès laboral en la llista de malalties professionals. En canvi, a l’estat Espanyol no hi està inclòs a la nostra llista, que a judici de molts experts resulta clamorós i completament injustificat el mutisme absolut per part del legislador. Ací, la Universitat d’Alacant pot jugar el seu paper davanter de la societat, posar-hi més recursos, tant humans com materials, dotant als treballadors de un assessorament psicològic (com ara tenen els alumnes) i creant un Observatori de Riscos Psicosocials. Ambdues propostes s’han adreçat al candidat a Rector per part de la secció sindical STEPV-Iv, esperem que les tinga en consideració per acabar amb uns dels últims mals dins de la salut laboral.

PERÒ NO HEM D’OBLIDAR EXIGIR SOLUCIONS QUAN HI HA SITUACIONS NEGATIVES EN EL TREBALL, AIXÍ COM DEMANA AJUDA QUAN JA ES PATEIX PER MINIMITZAR-NE ELS EFECTES EN NOSALTRES I EN EL NOSTRE ENTORN FAMILIAR.

LLUITA PELS TEUS DRETS LABORALS PERQUÈ NO TENS SET VIDES COM UN GAT!

PD: Més informació a la Intersindical Valenciana.

Miguel Marín

Delegat de Prevenció per STEPV-Iv a la Universitat d’Alacant

Sobre la estructura de la plantilla de PDI en la UA

Tener una Universidad mejor, también está en nuestras manos

Parece evidente que impartir docencia de calidad en la Universidad requiere disponer de una estructura de PDI que debería incluir personal con gran experiencia docente e investigadora (CU, TU, …) y con frecuencia, otro personal con una experiencia profesional que no pueda aportar otro tipo de PDI. Es el caso del profesor asociado.

Por otra parte, para que esta estructura sea sostenible, parece también evidente la necesidad de disponer de profesorado en formación (AYU y AYU Dr) que tomen el relevo del PDI más experimentado.

Nuestra Universidad dispone de un documento estratégico, POI, que aborda este asunto, pero entiendo que parte ya de una premisa errónea, y es que prevé dotar de profesores asociados a un Área de Conocimiento cuando ésta presente déficit docente, sin más.

Es obvio que la figura de profesor asociado es la más barata, la más flexible y además no está sujeta al compromiso de promoción que tienen otro tipo de plazas. Todo parecen ventajas. Así, se ha estado utilizando esta figura como si fuese “silicona”. Cualquier déficit docente generado por cargos académicos, excedencias, reducción de docencia por edad, jubilaciones, bajas, etc. ha sido cubierto por este método. El resultado, después de muchos años, es que el 40% de nuestra plantilla son profesores asociados. Unos 900 aproximadamente.

2010-06-17_IMG_2010-06-10_02.01.03__J0802ALICANTE.jpg

Por otro lado, hay que añadir que de “facto” hemos renunciado a la figura del Ayudante por su alto coste relativo, debido a la poca docencia que imparte (6 cdtos) y la hemos hemos sustituido por los antiguos becarios doctorales, ahora ya por fin contratados como investigadores en formación. Ayudan a impartir docencia, pero tampoco con ellos hay ningún compromiso de promoción. Invertimos en formarlos para que se los lleven otros.

Por último, después de estas extrañas medidas, que nosotros mismos hemos diseñado, aparecen las que los recortes nos han impuesto y que han hecho que las legítimas promociones a TU y CU queden diezmadas. Así, por razones propias y ajenas, año a año hemos ido construyendo una estructura de PDI que no favorece en nada la calidad de la enseñanza que siempre invocamos.

Seguramente hay diferentes formas de deshacer este entuerto. A mí se me ocurren éstas, que forzosamente pasan revisar nuestro documento POI:

 Reservar las plazas de profesor asociado para lo que realmente debe de ser y no forzar la literalidad de la Ley para justificar su fraude.

 Contratar suficientes Ayudantes Doctores para que nuestra plantilla sea sostenible y responda a la calidad que ofrecemos a nuestros estudiantes.

 Facilitar la promoción de nuestros investigadores en formación, en los que tanto invertimos y la de los profesores asociados, figura de la que tanto abusamos, muchos de los cuales se ha acreditado, incluso como TU.

Tener una Universidad mejor, también está en nuestras manos

Alfonso Cueto. alfonso cueto

Delegado Sindical del STEPV-Iv