PAS de projecte (I-PAS): la precarietat s’ha instal·lat a les universitats.

En una anterior entrada del nostre Blog (Departaments/Instituts i les seues espècies PAS I) ja comentaren que era necessari parlar de manera separada del personal laboral de la Universitat d’Alacant. A la UA viuen diferents tipus d’espècies de personal laboral, amb distints tipus de contractes i de categories, tant entre el PDI (ara d’actualitat per les vagues de professors associats a la UVEG i a la UPV) com entre el PAS. Hui només parlarem d’un xicotet grup, no molt nombrós (Avaluació del PAS a la UA), però no per això menys important, que té unes condicions laborals bastant precàries, conegut com I-PAS o PAS de projecte de capítol VI.

A hores d’ara, s’està negociant entre la Conselleria d’Educació, les universitats i els sindicats, el III Conveni Col·lectiu del personal laboral de les Universitats públiques valencianes, i per això, volem fer llum d’aquest col·lectiu a la UA.

Amb la informació facilitada per la pròpia Universitat d’Alacant durant l’any 2017, hem fet una estadística de les condicions laborals del PAS de projecte a la UA, contractats amb les categories de especialista tècnic, tècnic/a i tècnic/a superior. Les dades obtinguts es mostren a la següent taula:

A l’any 2017 es va contractar a la UA al voltant de 66 treballadors/es mitjançant la modalitat de I-PAS, personal d’administració i servei de projecte/capítol VI, dels qual la majoria (63,1%) varen ser de tècnic/a superior. El contracte tipus (mediana) era d’una durada de només 6 mesos, encara que entre els especialistes tècnics va ser menor. Respecte a les seues hores setmanals de faena, en general, van ser a jornada completa (37,5 h/setmana), però de nou el grup d’especialistes les hores de contractació foren més baixes (20 h/setmana). Per últim, l’horari de matí i vesprada va ser el més comú entre els contractes.

Un altre tema és el sou d’aquest personal. Segons el II Conveni Col·lectiu PAS-laboral de 1997, encara en vigor, el personal laboral inclòs en l’àmbit d’aplicació d’aquest Conveni PODRÀ ser retribuït pels conceptes següents: sou, trienni, paga extraordinària, complement de destinació, complement específic, entre altres. Però, actualment a la UA, només reben com salari el sou i les pagues extraordinàries, i els triennis si el projecte els inclou, però cap cas es va donar l’any passat. De les dades obtingudes del 2017 hem pogut dibuixar la següent gràfica:

Càlcul del sou (€/h) obtingut a partir del sou mensual de cada convocatòria. Es considera que un any té 52 setmanes i s’agafa la taula de retribucions del PAS a la UA 2017. Especialista tècnic: sou base grup C1, sou+complements C1 19 30; tècnic/a: s.b. grup A2, s+c A2 22 38; tècnic/a superior: s.b. grup A1, s+c A1 22 38.

A la gràfica podem observar com el personal contractat, en els tres categories, cobra aproximadament la mitat de sou d’un funcionari de la mateixa categoria (sou base+complements), sense incloure els triennis ni la carrera professional, i un poc més del mínim a pagar per llei (sou base).

La precarietat s’ha instal·lat a les universitats (un exemple és el nombrós grup de professors associats-Avaluació del PDI a la UA), i és un reflex del que ocorre al conjunt de la nostra societat. Al 2017, el salari mínim interprofessional espanyol era de 707,60 €/mes (4,1 €/h, jornada setmanal de 40 hores). Un especialista tècnic a temps complet podria rebre només 734,51€/mes (4,5 €/h, jornada setmanal de 37.5 h), un poc més que el interprofessional. El col·lectiu d’I-PAS a la UA, com es veu a la gràfica, rep un salari una mica major del mínim a pagar per llei, però que és podria pagar molt més.

Per a Intersindical Valenciana-STEPV la situació no és tolerable. Tenim un grup de treballadors/es amb “contractes de temporada” i sous que s’acosten a mínims. No es podem posar excuses del tipus si és paga més la investigació no podria portar-se endavant. Segur? La universitat té treballadors/es fent idèntica faena amb un sou superior. Això, a l’igual que amb els professors associats, és discriminació laboral. A més, cal dir que cap d’aquestes categories és personal en pràctiques, i sovint trobem personal amb molts anys d’experiència, el que vol dir que la precarització és a causa de les polítiques laborals desenvolupades per les administracions de les universitats i els governs autonòmic i estatal. Com a sindicat, la nostra intenció és corregir aquestes injustícies, i intentarem fer-ho amb la negociació del III Conveni Col·lectiu de les Universitats Públiques Valencianes. Per a açò, esperem que les Universitats i la Generalitat vulguen per fi avançar en el Conveni després de 2 anys de negociació i millorar les condicions laborals d’aquest i altres col·lectius de personal laboral.

A igual treball, igual salari.

Miguel Marín

Delegat sindical Intersindical Valenciana-STEPV

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s