LLUITA PELS TEUS DRETS LABORALS PERQUÈ NO TENS SET VIDES COM UN GAT!

GatLaboral_350_432Bon dia companys. Hui, 28 d’abril de 2016, celebrem el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball. Aquest dia normalment passa molt desapercebut entre nosaltres, els treballadors, però crec sincerament que ens hauria d’interessar-hi moltíssim, tal volta tant com la celebració pròxima de l’1 de maig, ja que tracta d’una cosa única, nostra, la salut o inclús la vida.

Enguany, l’Organització Internacional del Treball (OIT) té com a lema per avui l’“Estrès en el treball: Un repte col·lectiu”. L’elecció d’aquest lema té la seua importància perquè els estudis assenyalen que entre el 50 i el 60% de les jornades de treball perdudes a Europa tenen com a causa l’estrès. Es tracta del segon problema de salut més freqüentment manifestat a Europa, després dels trastorns múscul esquelètics. Un entorn de treball psicosocialment advers pot tenir importants efectes negatius en la salut dels treballadors. Si voleu més informació, l’OIT ha fet una breu presentació per aquesta campanya al qual defineix, entre altres coses, l’estrès laboral.

Quadre_1

Abans de tot, hem de conèixer que els factors al lloc de treball que poden causar estrès es denominen factors de risc psicosocial. Al Quadre 1 podeu veure les classes de factors de riscos psicosocials més acceptades. Si el miren bé, veurem que molt de nosaltres a la UA som coneixedors d’alguns d’aquests factors i que es produeixen més sovint del que desitgen, si no els hem patit a les nostres carns. Ací he de comentar que l’actual candidat a Rector ha inclòs entre les seues propostes l’estudi d’algunes mancances que tenim actualment a la UA en aquest àmbit (estudi de les càrregues de treball i distribució de recursos, desenvolupar serveis que fomenten la conciliació i coresponsabilitat, potenciar els mecanismes de comunicació entre els diferents col·lectius universitaris, etc), que sovint estan creant situacions d’estrès entre nosaltres. Estarem atents al seu compliment, pel bé de la nostra salut, i de les millors condicions laborals. I, només a modo d’informar-li (encara que imaginem que les coneixerà), al Quadre 2 es mostren les mesures col·lectives per a prevenir l’estrès relacionat amb el treball que podria desenvolupar.

Quadre_2

Al voltant d’aquest tema, a l’any 2010, es posà en marxa des de la Universitat una enquesta (ISTAS) per l’elaboració de l’avaluació de riscos psicosocials dels treballadors de la UA. Un estudi que pretenia identificar i valorar els factors de risc que pogueren haver-hi. Del resultat, i del seu informe final, es van traure algunes conclusions, però el que destacaria sobretot seria la baixa participació del PDI, el qual serà probablement en algun moment de la seua vida laboral directius de l’empresa. Aquest fet mostra encara, i en general, la poca consciència que es té al nostre entorn sobre l’estrès laboral. Però no puc deixar d’assenyalar, com membre del Comitè de Seguretat i Salut els últims anys, que l’Administració ha fet un esforç en aquest tema els darrere anys, algunes vegades espentada per la part social, i ara hi tenim el PPRL-07 (Procediment de prevenció de riscos laborals davant determinades situacions de risc psicosocial) i el Protocol de prevenció i actuació enfront de l’assetjament sexual, per raó de sexe i per orientació sexual sexe (el qual també l’inclouria dins d’aquest apartat), eines que ajuden a enfrontar-se a situacions d’estrès en el treball, i que per desgràcia, s’ha tingut que aplicar-hi varies vegades als darrere anys. Però, encara falta molt per al seu coneixement entre la comunitat universitària, i una major formació és necessària.

Finalment, a l’any 2010, l’OIT va incloure l’estrès laboral en la llista de malalties professionals. En canvi, a l’estat Espanyol no hi està inclòs a la nostra llista, que a judici de molts experts resulta clamorós i completament injustificat el mutisme absolut per part del legislador. Ací, la Universitat d’Alacant pot jugar el seu paper davanter de la societat, posar-hi més recursos, tant humans com materials, dotant als treballadors de un assessorament psicològic (com ara tenen els alumnes) i creant un Observatori de Riscos Psicosocials. Ambdues propostes s’han adreçat al candidat a Rector per part de la secció sindical STEPV-Iv, esperem que les tinga en consideració per acabar amb uns dels últims mals dins de la salut laboral.

PERÒ NO HEM D’OBLIDAR EXIGIR SOLUCIONS QUAN HI HA SITUACIONS NEGATIVES EN EL TREBALL, AIXÍ COM DEMANA AJUDA QUAN JA ES PATEIX PER MINIMITZAR-NE ELS EFECTES EN NOSALTRES I EN EL NOSTRE ENTORN FAMILIAR.

LLUITA PELS TEUS DRETS LABORALS PERQUÈ NO TENS SET VIDES COM UN GAT!

PD: Més informació a la Intersindical Valenciana.

Miguel Marín

Delegat de Prevenció per STEPV-Iv a la Universitat d’Alacant

Anuncis

Sobre la estructura de la plantilla de PDI en la UA

Tener una Universidad mejor, también está en nuestras manos

Parece evidente que impartir docencia de calidad en la Universidad requiere disponer de una estructura de PDI que debería incluir personal con gran experiencia docente e investigadora (CU, TU, …) y con frecuencia, otro personal con una experiencia profesional que no pueda aportar otro tipo de PDI. Es el caso del profesor asociado.

Por otra parte, para que esta estructura sea sostenible, parece también evidente la necesidad de disponer de profesorado en formación (AYU y AYU Dr) que tomen el relevo del PDI más experimentado.

Nuestra Universidad dispone de un documento estratégico, POI, que aborda este asunto, pero entiendo que parte ya de una premisa errónea, y es que prevé dotar de profesores asociados a un Área de Conocimiento cuando ésta presente déficit docente, sin más.

Es obvio que la figura de profesor asociado es la más barata, la más flexible y además no está sujeta al compromiso de promoción que tienen otro tipo de plazas. Todo parecen ventajas. Así, se ha estado utilizando esta figura como si fuese “silicona”. Cualquier déficit docente generado por cargos académicos, excedencias, reducción de docencia por edad, jubilaciones, bajas, etc. ha sido cubierto por este método. El resultado, después de muchos años, es que el 40% de nuestra plantilla son profesores asociados. Unos 900 aproximadamente.

2010-06-17_IMG_2010-06-10_02.01.03__J0802ALICANTE.jpg

Por otro lado, hay que añadir que de “facto” hemos renunciado a la figura del Ayudante por su alto coste relativo, debido a la poca docencia que imparte (6 cdtos) y la hemos hemos sustituido por los antiguos becarios doctorales, ahora ya por fin contratados como investigadores en formación. Ayudan a impartir docencia, pero tampoco con ellos hay ningún compromiso de promoción. Invertimos en formarlos para que se los lleven otros.

Por último, después de estas extrañas medidas, que nosotros mismos hemos diseñado, aparecen las que los recortes nos han impuesto y que han hecho que las legítimas promociones a TU y CU queden diezmadas. Así, por razones propias y ajenas, año a año hemos ido construyendo una estructura de PDI que no favorece en nada la calidad de la enseñanza que siempre invocamos.

Seguramente hay diferentes formas de deshacer este entuerto. A mí se me ocurren éstas, que forzosamente pasan revisar nuestro documento POI:

 Reservar las plazas de profesor asociado para lo que realmente debe de ser y no forzar la literalidad de la Ley para justificar su fraude.

 Contratar suficientes Ayudantes Doctores para que nuestra plantilla sea sostenible y responda a la calidad que ofrecemos a nuestros estudiantes.

 Facilitar la promoción de nuestros investigadores en formación, en los que tanto invertimos y la de los profesores asociados, figura de la que tanto abusamos, muchos de los cuales se ha acreditado, incluso como TU.

Tener una Universidad mejor, también está en nuestras manos

Alfonso Cueto. alfonso cueto

Delegado Sindical del STEPV-Iv