Ara, li toca a la Universitat

allò que volem no és una altra cosa que mantindre informada a la comunitat universitària de la qualitat de l’aire que respira cada dia, durant el desenvolupament de la seua jornada laboral

Hem de presentar un escrit amb les nostres demandes:

La resposta de l’administració de la Universitat davant la informació que vam presentar en la darrera reunió del Comité de Seguretat i Salut va ser la de demanar-nos, a imatge per a difondrenosaltres, que presentarem un escrit que continguera allò que voliem.

I allò que volem no és una altra cosa que mantindre informada a la comunitat universitària de la qualitat de l’aire que respira cada dia, durant el desenvolupament de la seua jornada laboral.

Així de senzill i així queda exposat en l’escrit que vam fer arribar al Director de Secretariat de Sostenbibilitat i Salut Laboral, el passat 10 de febrer, vegueu-lo ací baix:

A l’atenció de José Ramón Martínez Riera,
Director del Secretariat de Sostenibilitat i Salut Laboral

Assumpte: Informació sobre la qualitat de l’aire en el Campus Universitari.

Antecedents:
La problemàtica de la qualitat de l’aire que respirem a la UA ha sigut plantejada, davant del Comitè de Seguretat i Salut, en diferents ocasions; les últimes i més recents per part de Pablo Sánchez Jerez, representant de la secció sindical de la CGT a la universitat (a la reunió celebrada amb data 2 de desembre de 2015) i en la darrera reunió del mateix Comitè per part de Miguel Marín Zamora, representant de l’STEPV-Iv.

Aquests plantejaments es fonamenten en la informació recollida en els següents informes:
1. Informe del Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants (PRTR) corresponent a l’any 2014 .
2. Anàlisi del mateix efectuat per Ecologistes en Acció i fet públic mitjançant la seua pàgina web  al qual es parla de la possible connexió entre la contaminación atmosfèrica per mercuri i l’augment del nombre de casos de càncer, que està sent estudiada per l’Institut de Salut Pública Carlos III.
3. Informe sobre aquesta possible relació, esmentada adés
4. Informació recollida en el documental del programa televisiu “El Escarabajo Verde” de RTVE (octubre 2015), anomenat: “Reciclaje sobre ruedas” on es manifesta l’activitat de la cimentera CEMEX quant a la crema de pneumàtics.
5. Els mateixos informes de qualitat de l’aire que produeix la Universitat d’Alacant:

Exposició de fets:
Sota la llum dels informes relacionats abans, l’STEPV-Iv de la Universitat d’Alacant manifesta que:

·La comunitat universitària es troba en situació de risc per contaminació ambiental degut a la seua proximitat a la industria cimentera CEMEX, especialment els treballadors de la zona denominada d’ampliació del campus.
·La comunitat universitària, d’altra banda, manca d’informació veraç al voltant d’aquesta amenaça, ja que les mesuraments actuals són parcials i esporàdiques (no cobreixen ni la totalitat dels agents contaminants ni tot l’espai temporal possible). ·Tanmateix, aquestes mesuraments són donades a conèixer un colp a l’any només, sense cap periodicitat, cosa que provoca encara més indefensió.
·Aquesta situació d’indefensió suposa un atemptat contra el dret de les treballadores i treballadors de la Universitat a treballar en un ambient saludable i segur.

Demandes:
Per tot allò descrit adés, la secció sindical de l’STEPV-Iv de la Universitat d’Alacant demana:

·la posada en marxa i el finançament d’un projecte multidisciplinari permanent el qual estudie la contaminació ambiental al Campus de Sant Vicent com a l’àrea d’ampliació del campus a causa de la proximitat de la cimentera de CEMEX;
·recomanem que aquest projecte hauria d’incloure l’estudi dels nivells de tots els contaminants descrits per l’informe d’emissions del PRTR d’aquesta instal·lació i que puguen suposar un risc per a la salut;
·també, recomanem que l’estudi multidisciplinari prenga mostres de terra com d’aire de tota l’àrea al voltant de la Universitat d’Alacant per al mesurament, principalment, de metalls pesats;
·que la informació obtinguda mitjançant aquest projecte siga publicada el més aviat possible per al coneixement de la comunitat universitària i que conduïsca a la redacció, per part de la Universitat, d’un protocol d’actuació en casos de situacions de contaminació excessiva.
·a més a més, la Universitat oferirà a les poblacions veïnes d’Alacant, Sant Vicent i partides rurals pròximes, tota la informació que puga obtenir de la qualitat de l’aire que respirem per tal de permetre la presa de decisions escaients a les entitats abans esmentades.
·que, arribat el moment, i segons els resultats de contaminants obtinguts a l’estudi, la Universitat faça una comunicació pública en la qual es demane a l’empresa Cemex l’ús de combustibles menys perjudicials per al medi ambient i que no siguen patògens per la salut pública en la seua producció fabril.

Esperem la vostra resposta.

Salutacions,

Sant Vicent del Raspeig, 10 de febrer de 2016

I ara, esperem la resposta

Fa catorze dies que vam presentar l’escrit amb les nostres demandes. Encara no tenim cap resposta. Però esperem tenir-la, encara que siga en forma de promesa, abans que acabe l’actual legislatura. Atendre les nostres reivindicacions i suggeriments podria ser una bona proposta electoral.

Que així siga.

Rafael Gil Vera

Febrer 2016

 

 

 

Departaments/Instituts i les seues espècies PAS I

A la caloreta de la discussió oberta els darrere mesos sobre la modificació de la RLT a la UA, m’ha obligat a estudiar l’estructura dels llocs de treball del PAS d’una part de l’ecosistema de la universitat, en concret, els Departaments i Instituts. El meu interès ve sobretot perquè excepte els últims tres anys, he treballat sempre dins de departaments, amb diferents figures i universitats, la qual cosa ha fet que haja viscut el plaers de tindre grans companys i la contrarietat de viure en un medi ambient molt heterogeni i competitiu, al qual hi trobem totes les espècies universitàries tant de PDI com de PAS i alumnat. Ara només m’agradaria parlar-hi cinc cèntims sobre les espècies del PAS.

DEPT Abans, i perdoneu el rotllo, voldria que llegirem l’Estatut de la UA. En el seu art. 1 diu que aquesta presta el servei públic de l’educació superior mitjançant la investigació, la docència i l’estudi, i a l’art. 107, La formació i preparació adequades en el nivell superior de l’educació i la transmissió de la cultura són missions essencials de la Universitat. La meua pregunta és, on es realitza principalment aquesta feina? Podem trobar-hi la resposta a l’art. 13 sobre la Naturalesa dels Departaments: són les unitats de docència i investigació encarregades de coordinar els ensenyaments d’un o diversos àmbits del coneixement en un o diversos centres, d’acord amb la programació docent de la Universitat, així com també de donar suport i fomentar les activitats i iniciatives docents i investigadores del professorat. Però també als Instituts que segons l’art. 21 són centres dedicats a la investigació científica i tècnica o a la creació artística. En poques paraules, que la docència i la investigació, màximes metes de la UA, és fa als departaments i instituts. Però qui pobla aquest biòtop amb PAS funcionari? (sobre el laborals, necessitaríem un altre blog) Doncs, sobretot de gestors en cap, gestor i especialistes tècnics.

Ara sí començaré a parlar dels gestors en cap de departament/institut (GC-di), amb una primera puntualització: l’STEPV-Iv sempre hem defensat que “a igual treball, igual salari”, cosa que sembla no complir-se amb els GC-di respecte a la resta de gestors en cap de la UA que cobren tots el nivell 35 de complement específic. I això passa des de 2007: el 20 de juliol el Consell de Govern de la UA va prendre l’acord de fer una nova catalogació d’alguns llocs de treballs. Només per als GC-di es va inventar un Índex i una fórmula amb uns valors de referència que feien variar el seu complement específic segons dos variables tretes dels departaments i què dividia als GC-di en tres categories (I, II i III) amb diferent complement específic com mostra el document anterior. Aquí un exemple. Anem a pams amb les variables:

  • nombre de crèdits matriculats del departament i institut: avaluar el treball de GC-di pel nombre de crèdits matriculats seria com avaluar als membres del Consell de Govern o als GC del SYBID que a causa de la baixada del nombre d’alumnat els darrere anys els haurien d’abaixar als primers el sou de càrrec polític i als segons el complement específic (i no penseu malament, mostre l’absurd que és la situació); a més a més, aquest Pla es va fer abans del famós procés de BOLONYA (la UA va implantar els títols de Grau el curs 2010/11), i així, no té en compte tampoc el fet de què hi ha més grups d’alumnat que cal gestionar, etc.;
  • l’equivalència en crèdits d’investigació: aquest valor, que ix del Pla d’Ordenació Integral (POI) de la UA publicat el 2007, potser, siga un criteri de pes per a l’avaluació i finançament dels departaments però és molt pobre respecte al treball del GC-di ja que, com mostra el POI (mirar pàgines 29 i 79), i p. ex, els sexennis del PDI (30%) i les publicacions (25%) tenen molta importància en un dels factors de la fórmula, però no té en compte coses com els projectes (10%) (ni el nombre de factures gestionades), els nombre de professors associats…, la qual cosa fa que realment estiga totalment desvirtuat el valor obtingut per a calcular la carga de treball del GC-di.

Si aquest Índex és discutible com hem vist dalt (segurament a algú dels GC-di tindran més coses a dir), a més a més, l’Administració assenyalà en el seu moment que es faria una revisió periòdica (es parla d’anualment, cosa que podria ser fàcil ja que hi tenen tota la documentació necessària per a fer-ho amb el POD anual), però després de parlar amb alguns GC-di, no tenim constància de què això s’haja fet mai. Nosaltres hem revisat la història de tots els GC-di dels últims 5 anys i ningú ha variat el seu complement específic, excepte dos casos què han canviat de departament (cal dir-ho, per a empitjorar). Es a dir, el càlcul d’un Índex en un moment concret (un company GC-di em comenta que és com si hagueren agafat el consum elèctric del departament de 2007 i transformar-lo en una fórmula ad hoc) sembla que s’haja convertit en una cosa definitiva. D’això han passat quasi 9 anys i tots sabem com han canviat les coses des d’aleshores ençà, per això, hem fent un escrit a Gerència perquè ens diga quan s’ha fet l’últim càlcul d’aquest l’Índex i com ha sigut la seua aplicació als GC-di.

La excel·lència en docència i investigació te moltes potes, i per això, al seu Estatut a l’art. 34 diu La Universitat crearà i mantindrà els serveis necessaris que coadjuven al desenvolupament de les activitats docents i investigadores, que com hem dit abans, resideix principalment als departaments i instituts. Però, en canvi, tots sabem que els últims anys ha hagut una descentralització de les tasques administratives sobretot des dels serveis del Rectorat cap als departaments i instituts amb una major càrrega de treball per als GC-di. Llavors, per què aquesta discriminació salarial?, es dubta del seu treball? (alguns directors de departament hi alaben el seu treball, potser altres no, però segur que no està relacionat amb la càrrega de treball a fer), i per què altres llocs de treball de GC no tenen aquesta avaluació i sí major complement específic? Pensem que pot estar relacionat amb el fet de què alguns serveis són molt grans. Els departaments són com illes aïllades dins de l’oceà del Campus… no ho sabem molt bé.Rectorat

Finalment, comentar-vos, a data 12 de gener de 2016 i segons el Servei de Personal, dels 170 GC que hi ha a la UA, 73 són GC-di, i 54 els discriminats salarialment (18 tipus I i 36 tipus II), es a dir, el 31,8% del total de GC. Eliminar aquesta discriminació, tots els GC a complement específic 35, no sembla ser cosa de molts diners (podeu fer la multiplicació vosaltres mateixos).

Per totes aquestes raons, el pròxim Rector podria perfectament assumir com cosa a fer eliminar aquesta discriminació. Així, ja hi tenim una bona reivindicació per a les pròximes eleccions rectorals.

Ens agradaria escoltar les vostres opinions. Gràcies.

Continuarem amb un nou blog sobre altres espècies de dins i fora dels departaments…

Miguel Marín